Encara recordo el dia en què la Núria em va trucar per començar a escriure un llibre que no s'ha acabat, i en aquell precís instant li vaig suggerir que comencessim a escriure un document word online mitjançant l'eina de gmail, ella com sempre va atabalada i la pasciència no és el seu punt fort em va dir, no m'atabalis, no m'atabalis... molt típic d'ella mateixa.
Mesos més tard, em va dir, podem fer una cosa, q uan se't ocurreixi una idea, una pluja d'idees, una poesia, un poema, un relat, etcètera... tu me'l envies per correu i el vaig afegint a llibre que entre tots l'anem completant. Jo no vaig donar-li importància i dies més tard li vaig tornar a recordar la idea de fer-ho tot a través dels mitjans 2.0.
Bé doncs, com el temps sempre dóna la raó a qui la té, un dia em ve la Núria, i em diu, ho he estat pensant, i si potser tens raó, en comptes de fer un document online privat, perquè no obrim un blog (cosa que ara està de moda), i entre tots l'anem completant? En aquell moment jo tenia clar, bé clar no, claríssim que la idea era el millor que se li podia ocòrrer a la Núria. Però poc desprès d'oferir-m'ho em va dir, que estava molt liada amb la universitat, la feina i s'apropaven les eleccions, que ho podíem deixar per més tard.
Ara ha arribat el moment que per fi poguem compartir un bloc i que estic molt agraït de poder-ho fer amb tu. Esperem que siguem bons companys!
Gràcies a tu Saül, només dic una cosa, ves a saber què en pot sortir d'aquest bloc! Tu ja tens accès i de mica en mica... s'omplirà la pica! Gràcies pel teu, el vostre suport incondicional, gràcies!
ResponElimina