
Si tens el “dissort” de ser acceptat i afalagat, llavors...
estàs abandanant la teva pròpia consciència de llibertat,
estàs forçat a decidir: acatament o soledat;
estàs atrapat entre ser el que has de ser;
o no ser res per ningú...
i a partir de llavors podràs ser, però només per a tu.
El preu per no témer és acatar, és ser el que els altres “que tant ens estimen”, ens pressionen ser, ens pressionen a fer i ens pressionen a pensar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada