No puc

No puc, moltes vegades ens encabronem ens ofusquem amb el “no puc”, “no sóc capaç”... per això... explicaré una història de’n Jorge Bucay que diu així....

“Quan jo era petit m’agradaven molt els circs, i els que mes m’agradava dels circs eren els animals. Em cridava molt l’atenció l’elefant que, més tard vaig saber, era també l’animal preferit per altres nens. Durant la funció, l’enorme bestia feia gala del seu pes, una grandària i una força descomunals, però després de la seva actuació i fins poc abans de tornar a l’escenari, l’elefant sempre estava lligat a una petita estaca clavada al terra amb una cadena que apretava una de les seves potes.

En canvi, l’estaca era només un minúscul tros de fusta que en prou feines estava enterrat uns centímetres en el terra. I, encara que la cadena era grossa i poderosa, em semblava obvi que un animal fos capaç d’arrencar un arbre de sobte amb la seva força, podria alliberar-se amb facilitat de l’escata i fugir.

El misteri segueix semblant evident, perquè no fuig?

Quan tenia cinc o sis anys, jo encara confiava en la saviesa dels grans. Llavors vaig preguntar a un mestre, un pare o un tiet pel misteri de l’elefant. Algun d’ells em va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava endiastrat. Llavors... si està endiastrat, perquè no l’encadenen? No recordo haver rebut cap resposta coherent.

Amb el temps, vaig oblidar el misteri de l’elefant i l’estaca, i només ho recordava quan em trobava amb alguns que també s’havien fet aquesta pregunta algun cop. Fa anys, vaig descobrir que, per sort per a mi, algú havia estat suficientment savi com per trobar la resposta: L’elefant del circ no escapa perquè ha estat lligat a l’estaca des de que era molt, molt petit.

Vaig tancar els ulls i vaig imaginar al indefens elefant recén nascut subjecte a l’estaca. Estic segur de que, en aquell moment, l’efefantet va lluitar per tal de desempallegar-se. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa dura per a ell.

Vaig imaginar que s’adormia esgotat i que el dia següent ho tornava a intentar, i l’altre dia, i l’altre... fins que, un dia, un dia terrible per la seva història, l’animal va acceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.

Aquell elefant enorme i poderós que veiem en el circ no escapa perquè, pobre, creu que no pot. Té gravat el record de la impotència que va sentir poc desprès de néixer. I el pitjor és que mai més s’ha tornat a qüestionar sèriament aquell record. Mai, mai més va tornar a posar a prova la seva força...”

I així és... tots som una mica com l’elefant del circ; anem pel món lligats a centenars d’estaques que ens resten la llibertat. I vivim pensant que “no podem” fer mils de coses, simplement perquè una vegada, fa temps, quan erem petits o no tant, ho vàrem intentar i no ho varem aconseguir.

Varem fer el mateix que l’elefant, i varem gravar en la nostra memòria aquest missatge; No puc, no puc i mai podré. Hem crescut portant aquest missatge que ens varem imposar a nosaltres mateixos i per això mai més varem tornar a intentar alliberar-nos de l’estaca.

La teva única forma de saber si pots aconseguir-ho és intentar-ho de nou posant en això tot el tu cor... tot el teu cor, la il·lusió i les teves ganes!