Passa al contingut principal

El mirall de silenci

Moltes ocasions escoltem una cançó, i no sé perquè, ens recorda un moment viscut, o potser un altre, en fi, però si agafem aquests dos moments viscuts i els fussionem segur que el tenen un factor important en comú. I moltes vegades la lletra (lògicament) té a veure amb aquest moment viscut, sinó que absurd que seria que la lletra de l'empordà de sopa de cabra ens recordès el primer dia que varem començar a la feina a on estas! O no? Qui sap? Potser aquell dia mentre et senties tímit i avergonyit et vas refugiar amb aquesta cançó i a hores d'ara encara et recorda aquell moment.

Aquesta cançó en especial, no és que em recordi grans moments, però si que m'ha inspirat en moltes converses amb els col·legues, dels col·legues i les col·legues, entre col·legues i d'entre col·legues. Quantes persones han estat enamorades, o s'han pensat que ho estàven? Quantes vegades volem ser perfecte per atraure a "x" persona? Quantes vegades hem volgut cridar l'atenció perquè "y" persona es fixès amb nosaltres? Quantes vegades ens hem passat la nit sencera explicant-li a un amic o amiga com n'estàs d'enamorat de "z" persona? O a la inversa, quantes vegades un tio/tia ens han menjat el cap explicant-nos com de pillat/da n'està de "t" persona? I resulta que desprès de donar-hi voltes, perdre el temps, passar el temps, escoltar, parlar, pensar, reflexionar... resulta que és un amor passatger, un amor que jo en dic de "poca durada" o "a curt termini"?

La única conclusió que en puc treure al respecte és que; si un amor es correspòs tant un com l'altre us en assabentareu, del contrari si no ho és, no cal que perdis el temps pensant en "w" persona, no cal que ratllis als teus amics, no cal que t'il·lusions per desprès desil·lusionar-te, no cal que t'immaginis que aquesta persona és el noi/a de la teva vida... Tranquil/la, si ho és ho sabràs, i si no també! La persona que hagi de ser per a tu ho serà, ningú te'l/la prendrà!

Sigueu vosaltres mateixos sense fingir ni ser qui realment no sou, parlant amb la mà al cor i de bon rotllo; així és quan realment enamorareu a la persona que realment es mereixi el vostre amor. I qui no ho faci, és que realment poc s'ho mereix.

Sangtraït - El mirall de silenci

Res més...
Tinc un somni cada nit: les foscors s'omplen de llum i el silenci canta amb mi, vull volar fins on ets tu! Entre núvols de colors, com si fos un núvol més. Tinc un somni cada nit, d'il·lusions que aixequem junts fent un món de colors clars, lluny del mal i lluny del bé. Sempre junts farcits d'amor és hermós però un somni bell!!!
No tinc temps per ser el millor. Si em dones temps potser ho seré. Cavalcant vents, dalt de l'horitzó. Dóna’m vida per tocar la teva pell. Tinc un somni cada nit, tan a prop però sempre lluny quan la nit marxa amb el sol tu també te’n vas amb ell. Cavalcant el vent, fins l'horitzó.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La receta de la amistad

La receta de la amistad Ingredientes: Un paquete grande de CARIÑO . Tres tazas de ALEGRÍA . Mucha COMPRENSIÓN . Taza y media de COMPAÑERISMO . RESPETO a montones. Dos tazas de GENEROSIDAD . Una pizca de PICARDIA . Diez onzas de FIDELIDAD . Una libra de CONFIANZA . _ Para preparar: Mezcla a fuego lento: CARIÑO , ALEGRÍA y COMPAÑERISMO . Échale el RESPETO y mezcla bien. Dale color con PICARDIA y condiméntalo con FIDELIDAD Y CONFIANZA . Agrega bastante GENEROSIDAD Y COMPRENSIÓN . Bate todo con mucho AMOR y por favor no dejes que se enfríe jamás.

Et trobo a faltar...

Jo no sé el què sento, ni com, ni perquè... el que i és cert, es que et trobo a faltar... Un sol segon al teu costat, és per a mi, tota una vida! I et vull al meu costat milions de milers de centenars de vides... com dos en un etèrnament enrredats!  

Cant d'amor

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...