El rei ciclotímic

Aquí va un conte...

"Hi havia una vegada un rei molt poderós que regnava en un país molt llunyà. Era un bon rei, però tenia un problema: era un rei amb dos personalitats. Hi havia dies que s'aixecava exultant, eufòric i feliç. Ja des de bon matí, aquells dies semblaven maravellossos. Els jardins del seu palau semblaven més encantadors encara. Els seus esclaus, per algun extrany fenòmen, es tornaven amables i eficients. Durant l'esmorzà confirmava que en el seu regne es fabricaven les millors farines i es collien els millors fruits. En aquells dies, el rei regalava els impostos, repartia riquesa, concedia favors i legislava per la pau i pel benestar dels jubilats. Durant aquells dies, el rei accedia a totes les peticions dels seus subdíts i amics.

En canvi, existien també altres dies. Eren dies negres. Des de bon matí se'n donava compte que haguès preferit dormir una mica més. Però quan se'n adonava, ja era massa tard i el son l'havia abandonat. Per molts esforços que fes, no podia comprendre perquè els seus esclaus estaven de mal humor i tampoc l'atenien bé. El sol li molestava encara més que les plujes. El menjar estava tebi i el cafè massa fred. La idea de rebre visites en el seu despatx augmentava el seu mal de cap.

Durant aquells dies, el rei pensava en els compromissos contraguts en altres temps i s'espantava al pensar en como complir-los. Aquells eren els dies en que el rei augmentava els impostos, s'apropiava de terres, etc. Temeròs del present i del futur, perseguit pels errors del passat, en aquells dies legislava en contra del seu poble i la paraula més emprada era "NO".

Conscient dels problemes que aquests canvis d'humor li ocasionaven, el rei va cridar a tots els savis, mags i consellers del seu renge a una reunió. - Senyors - els diguè - Tots vostès conèixen les meus canvis d'ànim. Tots s'han beneficiat de les meves eufòries i han suportat les meves encabronades. Però el que més pateix sóc jo mateix, perquè cada dia haig de desfer el que vaig fer en altres temps, quan veia les coses d'altre manera. Necessito, senyors, que treballeu junts per obtenir el remei, sigui verbatge o conjur, que m'impedeixi ser tant absurdament optimista com per no ser conscient dels riscos i tant ridíciulment pessimist com per oprimir i fer mal als que estimo. -

Els sabis varen acceptar el repte i, durant varies setmanes, varen treballar en el problema del rei. En canvi cap encantari va aconseguir trobar la resposta a l'assumpte plantejat. Aquella nit el rei va plorar. Al matí següent, un extrany visitant li va demanar audiència. Era un misteriós home de pell fosca vestit amb una túnica blanca. - Magestat - li digué amb reverència - En el lloc a on vinc es parla dels teus mals i del teu dolor. He vingut a portar-te el remei. -

I baixant el cap, va apropar al rei una caixa de coure. El rei, entre sorprès i esperançat, la va obrir i va buscar a dins la caixa. A dins només hi havia un anell platejat. - Gràcies - Diguè el rei entusiasmat - És un anell màgic? -. El visitant digué - Certament ho és, però la seva màgia no només actua portant-lo en el dit... tots els matins quan et despertis, deuràs llegir la inscripció que porta l'anell, i recordar aquestes paraules cada cop que vegis l'anell en el teu dit.-

El rei va prendre l'anell i va llegir en veu alta: Ha de saber que AIXÒ també passarà."