
Sempre que algú pareix, alguna cosa s’apaga, sempre que algú neix l’esperança reneix, però néixer no només es arribar a aquest món, també es canviar d’actitud davant l’adversitat, mirar amb ulls nous les coses bones i dolentes i per això:
Si per un instant deu s’oblidés de que sóc una marioneta de drap i em regalés un tros de vida, possiblement no diria tot el que penso, però en definitiva pensaria tot el que dic. Donaria valor a les coses, no pel que valen, sinó pel que signifiquen. Dormiria poc, somiaria més, atenent que per cada minut que tanquem els ulls, perdem seixanta segons de llum. Caminaria quan els demés es paren, despertaria quan els demés dormen. Escoltaria quan els demés parlen i com gaudiria d’un bon gelat de xocolata!
Si Déu m’obsequiés amb un tros de vida, vestiria senzill, em tiraria de braços al sol, deixant descobert, no només el meu cos, sinó l’ànima. Déu meu si jo tingués un cor, escriuria el meu odi sobre el gel, i esperaria que sortís el sol. Pintaria amb un somni de Van Gogh sobre les estrelles un poema de Benedetti, i una cançó de Serrat seria la serentada que li oferiria a la lluna. Regaria amb les meves llàgrimes les roses, per sentir l’olor de les seves espines, i l’encarnat petó dels seus pètals.
Déu meu, si jo tingués un tros de vida, no deixaria passar un sol dia sense dir-li a la gent que estimo, que els estimo. Convenceria a cada dóna o home que són els meus preferits i viuria enamorada de l’amor. Als homes els explicaria com estan d’equivocats estan al pensar que deixen d’enamorar-se quan envelleixen, sense saber que envelleixen quan deixen d’enamorar-se! A un nen li donaria ales, però deixaria que aprengués sol a volar. Als vells els ensenyaria que la mort no arriba amb la vellesa, sinó amb l’oblit. Tantes coses he après de tots, els homes...
He après que tot el món vol viure al cim de la muntanya, sense saber que la vertadera felicitat està en la forma de pujar l’escarpada. He après que quan un nen acabat de néixer apreta amb el seu petit puny, per primera vegada, el dit del seu pare, el té atrapat per sempre. He après que un home només té dret a mirar a una altre cap avall, quan ha d’ajudar-lo a aixecar-se. Són tantes les coses que he pogut aprendre de vostès, però realment de molt no hauran servit, perquè quan em guarden dins d’aquella maleta, infeliçment m’estaré morint.
Sempre digués el que sents i fes el que penses. Si sàpigues que avui fos la última vegada que et veig dormir, t’abraçaria fortament i resaria al Senyor per poder ser el guardià de la teva ànima. Si sàpigues que aquesta fos la última vegada que et vegi sortir per la porta, t’abraçaria, et besaria i et trucaria de nou per donar-te’n més. Si sabés que aquesta fos la última vegada que escoltés la teva veu, gravaria cada una de les teves paraules per poder escoltar-les una i un altre cop indefinidament. Si sabés que aquests són els últims minuts que et veig diria “t’estimo” i no assumiria, tontament, que ja ho saps.
Sempre hi ha un demà i la vida ens dóna una altra oportunitat per fer les coses bé, però per si m’equivoco i avui es tot el que ens queda, m’agradaria dir-te quant t’estimo, i que mai t’oblidaré. El demà no està assegurat a ningú, jove ni vell. Avui pot ser la última vegada que vegis als que estimes. Però per això no esperi més, fes-ho avui, ja que si el demà mai arribés, segurament te’n penediràs del dia que no vas perdre el temps per un somriure, un abraça´, un petó i perquè vas estar molt ocupar per concedir-los l’últim desig.
Mantén als que estimes a prop de tu, i dir-los-hi a l’orella el molt que els necessites, estima’ls i tracta’ls bé, pren temps per dir-los-hi “ho sento”, “perdona’m”, “per favor”, “gràcies”, i totes les paraules d’amor que coneixes. Ningú et recordarà pels teus pensament secrets. Demana al senyor la força i saviesa per expressar-los-hi. Demostra als teus amics quan i lo molt que t’importen. Si no ho fas avui, demà serà igual que ahir. I si no ho fas mai tampoc importa. Posa-li acció als teus somnis, el moment es aquest.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada