En aquesta vida tot té la seva part bona i dolenta, totes les monedes tenen una cara i una creu, el blanc no seria blanc si el negre no existís, el silenci no s'apreciaria si no hi haguès soroll, no existiria el bé si el mal tampoc fos present a la terra i evidentment no hi haurà pau fins que no s'acabi la guerra.
Els dos conceptes, no són complementaris sinó que són oposats, no hi ha espai pels dos en un determinat moment, no hi queben els dos; o una cosa és blanca o és negre, o és bona o dolenta... per això en depèn el punt de vista de cadascú per poder jutjar el què és!
Depenent de les nostres prioritats a la vida, del nostre criteri, dels nostres valors i/o principis, valorarem una actitud d'una forma o d'un altre, però... Al tanto! Això no vol dir que nosaltres tinguem la raó absoluta ni la absoluta veritat! Sinó que nosaltres ho veiem així, en canvi, una altra persona li semblarà la millor decisió, actitut, acció, comportament, etc.
Moltes vegades sentim que algunes persones menyspreen a altres perquè aquestes no fan o no senten el que les altres volen, i aquesta actitut del "no vull" o el "no em sembla bé" no l'entenen ja que dins la seva coherència són conceptes que no assimilien. Però per aconseguir la felicitat d'uns altres han d'estar privats de tenir-la per a ells, i a la inversa. Per tant, que cadascú faci el que bonament li plagui i sigui feliç, això si: Sense fer mal a ningú!
Si intentem donar-li la volta, i trobar-ne una altra lectura, podem en moltes ocasions comprendre certes coses que fa l'altre gent, d'això se'n diu tenir empatia, simplement es posar-se a la pell de l'altre encara que no estiguem d'acord en fets i actituds, si som capaços de fer quelcom esforç per entendre a aquesta persona guanyarem els dos; la persona perquè se sentirà entesa i nosaltres mateixos perquè haurem comprès una actitud que fins al moment la vèiem desfavorable i ens indignàvem. Si som capaços de posar-nos a la pell de l'un i de l'altre; serem capaços gràcies a la nostra forma de pensar de poder donar una solució i/o visió diferent a l'altre persona.
Ara voldria exposar un article que vaig estudiar a filosofia, voldria manifestar que el que hi ha explicat en les línees de sota, no és que jo cregui al cent per cent el que diu, sinó que és el que s'ha explicat en classe teòrica de filosofia. "si observem el que passa al món, al nostre entorn podem veure tots els dies fets de violènia, agressivitat, mort i destrucció. És díficil creure que no existeix la maldat en forma absoluta. Pel contrari, la maldat sembla regnar en totes les ordres de l'existència.
Què és el bé llavors? Perquè el que es bo ser un pot ser dolent per l'altre. Es potser, el bé alguna cosa relativa a les circumstàncies o el bé és absolut? Plató diu que el Bé és la idea suprema i que el mal és la ignoràcia.
Sant Agustí va passar gran part de la seva vida qüestionant-se sobre l'existència del mal, fins que va llegir a Plató i a Sant Pau i es va poder convèncer que el mal no existeix, que no es en sí, no té ésser, que el mal és l'absència del bé.
Aristòtil considera una acció bona aquella que condueix al objectiu del bé de l'home o a la seva finalitat, per tant, tota acció que s'oposi serà dolenta. Per Aristòtil, la bondat és un atribut transcendental de l'ésser.
Sòcrates identificava a la bondat amb la virtut moral i aquesta amb el saber. La virtut és inherent a l'home que es virtuós per naturalesa i els valors ètics són constants, per tant el mal és el resultat de la falta de coneixement. Amb respecte a l'existència del mal, Sant Tomàs d'Aquino ens diu que al crear aquest universa, Déu no va desitjar als mals que existeixen, però no pot crear el que s'oposa a la seva bondat infinita. Ens segueix dient que el mal no va ser creat, el mal és una privacitat del que en si mateix com ésser, és bó; i el mal, com a tal, no es volgut tampoc per l'home, perquè l'objecte de la voluntat humana és necessàriament el bé.
El pecador no vol el mal, el que vol és el plaer senbile d'un acte, que es suposa dolent, però la seva finalitat no és fer el mal. No hi ha voluntat ningú de voler el mal com a tal. Va agregar que Déu va crear un Univers que l'ordre exigia la capacitat de defecte i corrupció per part d'alguns éssers. També ens proposa que la justícia exigeix que el mal moral sigui castigat i postula que el càstig existeix no per si mateix sinó perquè l'ordre de la justícia sigui preservat.
La llibertat és un bé per Sant Tomàs perquè fa que l'home s'assembli més a Déu. Ell no va voler el pecat, però ho va permetre en raó d'un bé major, que l'home sigui lliure i pugui estimar-lo i servir-lo per pròpia elecció. No va voler el mal físic per si mateix sinó en profit de la prefecció de l'Univers.
Krishnamurti ens diu que el bé és l'ordre total i el mal és el desordre. L'ordre en relació a la conducta d'aquí i ara, és virtut, i el desordre no és virtut, destructiu i impur. També ens diu que un pot sentir en el fons de si mateix que la bondat absoluta existeix, és a dir l'ordre vertader, lliure de perjudicis. No es tracte d'acceptar un patró o model extern sobre el que es ordenat o bó, perquè tot patró extern produeix conflicte amb el si mateix i el conflicte és l'origen del desordre.
Sosté que som el món i el món és el que som, que la consciència del món és nostra consciència, i que si comprenem això hi haurà compasió vertadera per tot i per a tots, i que aquesta compasió és la llibertat. Està convençut que la societat és el desordre organitzat; i que la negociació de la continuitat de la violència i del rancor; és el bé. La societat sóc jo i si jo no canvio la societat no pot canviar. Pel ell el bé és absolut i el mal no existeix. En el moment que afirmem l'existència del mal absolut aquesta mateix afirmació és la negació del bé. La bondat implica renúncia total del jo, i sortir-se del egocentrisme és obtenir l'ordre complert, la llibertat i la bondat."
Si intentem donar-li la volta, i trobar-ne una altra lectura, podem en moltes ocasions comprendre certes coses que fa l'altre gent, d'això se'n diu tenir empatia, simplement es posar-se a la pell de l'altre encara que no estiguem d'acord en fets i actituds, si som capaços de fer quelcom esforç per entendre a aquesta persona guanyarem els dos; la persona perquè se sentirà entesa i nosaltres mateixos perquè haurem comprès una actitud que fins al moment la vèiem desfavorable i ens indignàvem. Si som capaços de posar-nos a la pell de l'un i de l'altre; serem capaços gràcies a la nostra forma de pensar de poder donar una solució i/o visió diferent a l'altre persona.
Què és el bé llavors? Perquè el que es bo ser un pot ser dolent per l'altre. Es potser, el bé alguna cosa relativa a les circumstàncies o el bé és absolut? Plató diu que el Bé és la idea suprema i que el mal és la ignoràcia.
Sant Agustí va passar gran part de la seva vida qüestionant-se sobre l'existència del mal, fins que va llegir a Plató i a Sant Pau i es va poder convèncer que el mal no existeix, que no es en sí, no té ésser, que el mal és l'absència del bé.
Aristòtil considera una acció bona aquella que condueix al objectiu del bé de l'home o a la seva finalitat, per tant, tota acció que s'oposi serà dolenta. Per Aristòtil, la bondat és un atribut transcendental de l'ésser.
Sòcrates identificava a la bondat amb la virtut moral i aquesta amb el saber. La virtut és inherent a l'home que es virtuós per naturalesa i els valors ètics són constants, per tant el mal és el resultat de la falta de coneixement. Amb respecte a l'existència del mal, Sant Tomàs d'Aquino ens diu que al crear aquest universa, Déu no va desitjar als mals que existeixen, però no pot crear el que s'oposa a la seva bondat infinita. Ens segueix dient que el mal no va ser creat, el mal és una privacitat del que en si mateix com ésser, és bó; i el mal, com a tal, no es volgut tampoc per l'home, perquè l'objecte de la voluntat humana és necessàriament el bé.
El pecador no vol el mal, el que vol és el plaer senbile d'un acte, que es suposa dolent, però la seva finalitat no és fer el mal. No hi ha voluntat ningú de voler el mal com a tal. Va agregar que Déu va crear un Univers que l'ordre exigia la capacitat de defecte i corrupció per part d'alguns éssers. També ens proposa que la justícia exigeix que el mal moral sigui castigat i postula que el càstig existeix no per si mateix sinó perquè l'ordre de la justícia sigui preservat.
La llibertat és un bé per Sant Tomàs perquè fa que l'home s'assembli més a Déu. Ell no va voler el pecat, però ho va permetre en raó d'un bé major, que l'home sigui lliure i pugui estimar-lo i servir-lo per pròpia elecció. No va voler el mal físic per si mateix sinó en profit de la prefecció de l'Univers.
Krishnamurti ens diu que el bé és l'ordre total i el mal és el desordre. L'ordre en relació a la conducta d'aquí i ara, és virtut, i el desordre no és virtut, destructiu i impur. També ens diu que un pot sentir en el fons de si mateix que la bondat absoluta existeix, és a dir l'ordre vertader, lliure de perjudicis. No es tracte d'acceptar un patró o model extern sobre el que es ordenat o bó, perquè tot patró extern produeix conflicte amb el si mateix i el conflicte és l'origen del desordre.
Sosté que som el món i el món és el que som, que la consciència del món és nostra consciència, i que si comprenem això hi haurà compasió vertadera per tot i per a tots, i que aquesta compasió és la llibertat. Està convençut que la societat és el desordre organitzat; i que la negociació de la continuitat de la violència i del rancor; és el bé. La societat sóc jo i si jo no canvio la societat no pot canviar. Pel ell el bé és absolut i el mal no existeix. En el moment que afirmem l'existència del mal absolut aquesta mateix afirmació és la negació del bé. La bondat implica renúncia total del jo, i sortir-se del egocentrisme és obtenir l'ordre complert, la llibertat i la bondat."
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada