Passa al contingut principal

Les quatre nobles veritats del Budisme

Segons el Budisme la veritat absoluta es troba en el naixement, l’envelliment, la tristesa, el lament, el dolor, la pena, la desesperació, l’associació amb el que no s’estima, la separació del que s’estima, el no obtenir el que es vol, i un llarg etcètera.

Les quatre nobles veritats si les comparem en un món medicinal, són en el primer lloc patiment que és l’observació del símptoma o signe de la malaltia, en segon lloc hi ha l’origen de la mateixa insatisfacció que és l’anhel o el desig, i aquest és el diagnòstic de la malaltia, en tercer lloc hi ha el patiment que pot ser extingit i aquí trobem el pronòstic de les possibilitats de recuperació, i per finalitzar, en quart lloc trobem que per extingit el patiment hem de seguir el òctuple camí i això bàsicament és la prescripció d’una recepta.

1.- El patiment, és quan un està afectat pel dolor especialment acostuma a ser un mal habitual, és a dir, continu. Un mai s’acomoda en el patiment i es capaç de viure en tranquil·litat si el pateix. A vegades s’associa la costum amb la llei, i diuen que una costum repetida en l’espai temps acaba sent llei, però en aquest cas, no podem afirmar-ho.

Són moltes coses, i totes resulten tenir la seva part negativa, com es néixer, envellir, emmalaltir, morir, conviure amb patiment, separar-se de l’amor i/o no obtenir el que es desitja. Tot el que comporta patiment, que és l’existència i les seves parts, és patiment, tot és patiment, res és felicitat absoluta, i el patiment està sempre present, cosa que sense ell tampoc sabríem apreciar el que vol dir felicitat. Si no existís el negre, sabríem el que vol dir blanc?

La mort d’un mateix i dels éssers més estimats també és patiment, i així com la malaltia dels nostres ésser estimats i la pròpia també se’n diu patiment, inclús la convivència amb éssers estimats comporta patiment. I això es pot definit també com dolor, tristesa, pena, imperfecció, aflicció, impermanencia, insubstancialitat, etc. El patiment és una malaltia psicològica que sofrim tots, tothom que té existència humana passa diàriament per un punt del mateix, rebre l’acció negativa de qualsevol acte també ho és, i aquesta pot ser dany, dolor, ofensa, etc.

2.- L’origen de la insatisfacció és l’anhel o el desig. El patiment també prové de l’anhel, trobar a falta, desitjar o l’aferrament, agafar-se a clau ardent, i de la ignorància, depreciar la veritat. Que sorgeix del desig i com a conseqüència lògica de les accions passades per pròpia elecció, quan hem fet una cosa, i raonablement no ha sortit bé. El motiu per realitzar aquestes accions, és a dir, l’origen i el perquè del patiment, són les passions humanes, expressades en el budisme amb una varietat de maneres, per exemple els tres verins o tres focs que són la ignorància, sentint indiferència per algú, l’aversió o odi, i l’anhel o l’aferrament. Tot sorgeix del no saber que totes aquestes accions comporten patiment i no conèixer la impermanencia i interdependència de les mateixes, també ho porta.

3.- El patiment pot ser extingit, per acabar amb ell ha de ser vençut. Això passa amb la possible eliminació del nostre desig, lliurant-nos del desig, abandonar-lo per sempre. Ser conscients que qualsevol cosa que comporta desig també comporta patiment, estimar, es desitjar però també comporta patir. Conviure és un desig permanent però no obstant és un patiment constant. I una llarga llista d’accions que com humans que exigim la felicitat absoluta tenim desitjos i aquests, ignorem que també són patiment. Per acabar amb el nostre patiment hem d’embarcar-nos en un estudi per aïllar els efectes i les causes i comprovar-les per un mateix, i desprès eliminar-les. S’han de suprimir els cinc verins i realitzar accions virtuoses. Dit d’una altre manera i mirant-ho fredament per aconseguir-ho, fa falta el buit, la saviesa de la vacuïtat, la realitat última i el cor. Cal estudiar quines són les accions i les reaccions dels nostres desitjos.

4.- Hem de seguir el òctuple sender, que és tenir una compressió correcta, conèixer i entendre de forma recte les nobles veritats, que és el pensament correcte, no cedir als desitjos o a l’odi, és la paraula correcte, no parlar en excés inútilment, ni mentir, és l’acció correcte, no matar, robar, ferir ni violar, és l’ocupació correcta, guanyar-se la vida de forma digna sense fer mal als altres, és fer un esforç correcte reconduint els mals instints i alimentar els bons, és l’atenció correcta, ser conscient dels aconteixements externs, mentals, emocionals i corporals, i és la concentració correcta, meditant amb aplicació i bona aspiració sense desitjar només el propi despertar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La receta de la amistad

La receta de la amistad Ingredientes: Un paquete grande de CARIÑO . Tres tazas de ALEGRÍA . Mucha COMPRENSIÓN . Taza y media de COMPAÑERISMO . RESPETO a montones. Dos tazas de GENEROSIDAD . Una pizca de PICARDIA . Diez onzas de FIDELIDAD . Una libra de CONFIANZA . _ Para preparar: Mezcla a fuego lento: CARIÑO , ALEGRÍA y COMPAÑERISMO . Échale el RESPETO y mezcla bien. Dale color con PICARDIA y condiméntalo con FIDELIDAD Y CONFIANZA . Agrega bastante GENEROSIDAD Y COMPRENSIÓN . Bate todo con mucho AMOR y por favor no dejes que se enfríe jamás.

Et trobo a faltar...

Jo no sé el què sento, ni com, ni perquè... el que i és cert, es que et trobo a faltar... Un sol segon al teu costat, és per a mi, tota una vida! I et vull al meu costat milions de milers de centenars de vides... com dos en un etèrnament enrredats!  

Cant d'amor

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...