Passa al contingut principal

Si pogués...




Si pogués…
Jo voldria estar entre els teus braços, sentir les teves mans.
Jo voldria besar els teus llavis, sentir la teva boca.
Jo voldria perdre’m en els teus ulls, sentir la teva mirada.
Jo voldria tancar els meus ulls i despertar al teu costat.
Jo voldria escoltar la teva veu i els teus silencis.
Jo voldria perdre’m entre els teus somnis.
Jo voldria ser poema per emborratxar-me en els teus versos.
Jo voldria ser poeta per esculpir aquest amor a través dels temps.
Jo voldria ser el foc de les teves passions.
Jo voldria ser pecat etern dels teus desitjos.

Jo voldria... que aquesta nit es complís tot!  

Crido contra el vent els meus desitjos, si pot ser, que faci arribar aquest secret amagat a les estrelles...

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La receta de la amistad

La receta de la amistad Ingredientes: Un paquete grande de CARIÑO . Tres tazas de ALEGRÍA . Mucha COMPRENSIÓN . Taza y media de COMPAÑERISMO . RESPETO a montones. Dos tazas de GENEROSIDAD . Una pizca de PICARDIA . Diez onzas de FIDELIDAD . Una libra de CONFIANZA . _ Para preparar: Mezcla a fuego lento: CARIÑO , ALEGRÍA y COMPAÑERISMO . Échale el RESPETO y mezcla bien. Dale color con PICARDIA y condiméntalo con FIDELIDAD Y CONFIANZA . Agrega bastante GENEROSIDAD Y COMPRENSIÓN . Bate todo con mucho AMOR y por favor no dejes que se enfríe jamás.
Publica un comentari a l'entrada
Continuar llegint

Et trobo a faltar...

Jo no sé el què sento, ni com, ni perquè... el que i és cert, es que et trobo a faltar... Un sol segon al teu costat, és per a mi, tota una vida! I et vull al meu costat milions de milers de centenars de vides... com dos en un etèrnament enrredats!  
Publica un comentari a l'entrada
Continuar llegint

Cant d'amor

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...
Publica un comentari a l'entrada
Continuar llegint