Passa al contingut principal

El vol de l'home ocell

Sangtraït - El vol de l'home ocell

Aquesta és la història d'un que volia ser ocell volia saltar muntanyes i amb els arbres barallar! La gent se'l mirava no t'ho pots imaginar els cabells li tapaven la cara tenia lleuger el caminar!

I es tornarà ocell per un dia entre les pedres podrà volar. Això no és cap joc! Deixeu-me volar! Que sóc lliure de fer el que vulgui no em tragueu la llibertat.

Aquesta és la història d'un que volia ser ocell volia saltar muntanyes i amb els arbres barallar. La gent se'l mirava no t'ho pots imaginar els cabells li tapaven la cara tenia lleuger el caminar.

El cel és un somni on ell hi vol arribar els núvols les seves muntanyes el cel horitzó llunyà.

I es tornarà ocell per un dia entre les pedres podrà volar. Això no és cap joc! Deixeu-me volar! Que sóc lliure de fer el que vulgui no em tragueu la llibertat.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La receta de la amistad

La receta de la amistad Ingredientes: Un paquete grande de CARIÑO . Tres tazas de ALEGRÍA . Mucha COMPRENSIÓN . Taza y media de COMPAÑERISMO . RESPETO a montones. Dos tazas de GENEROSIDAD . Una pizca de PICARDIA . Diez onzas de FIDELIDAD . Una libra de CONFIANZA . _ Para preparar: Mezcla a fuego lento: CARIÑO , ALEGRÍA y COMPAÑERISMO . Échale el RESPETO y mezcla bien. Dale color con PICARDIA y condiméntalo con FIDELIDAD Y CONFIANZA . Agrega bastante GENEROSIDAD Y COMPRENSIÓN . Bate todo con mucho AMOR y por favor no dejes que se enfríe jamás.
Publica un comentari a l'entrada
Continuar llegint

Et trobo a faltar...

Jo no sé el què sento, ni com, ni perquè... el que i és cert, es que et trobo a faltar... Un sol segon al teu costat, és per a mi, tota una vida! I et vull al meu costat milions de milers de centenars de vides... com dos en un etèrnament enrredats!  
Publica un comentari a l'entrada
Continuar llegint

Cant d'amor

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...
Publica un comentari a l'entrada
Continuar llegint