Segons la piràmide de Maslow; Tots necessitem el respecte i l'estima dels demès per poder construir la nostra autoestima. Per això, començarem amb una història de'n Jorge Bucay;
"Això que és un noi que s'acosta al seu mestre i li diu: - Vinc, mestre, perquè em sento tant poca cosa que no tinc ganes de fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que sóc sapastre i un poc inútil. Com puc millorar? Què puc fer perquè em valorin més? - El mestre, sense mirar-lo li digué: - Ho sento molt, noi. Jo no puc ajudar-te, ja que haig de resoldre primer el meu propi problema. Potser despres... -. I, fent una pausa - Si volguèssis ajudar-me tu a mi, jo podria resoldre aquest tema amb més rapidessa i després potser et pugui ajudar-.
- E... entancat, mestre - digué el noi tartamudejant. Es va treure l'anell que portava al dil de la mà esquerra i, donant-li al noi, digué - pren aquest cavall que està allà fora i fes fins al mercat. Haig de vendre aquest anell perque haig de pagar un deute. Es necessari que obtinguis per ell la major suma possible, i no acceptis menys d'una moneda d'or. Ves i torna amb aquesta moneda el més ràpit que puguis. -
El jove va prendre l'anell , i sense arribar al mercat, va començar a oferir l'anell als mercaders, que el miraven amb algún interès fins que el jove deia el que demanava per ell. Quan el noi mencionava la moneda d'or, alguns reien, altres giraven la cara i tant sols un home gran fou bastant amable com per prendre's la molèstia d'explicar-li que una moneda d'or era massa valuosa com per entregar-la a canvi d'un anell. Amb la finalitat d'ajudar, algú li va oferir una moneda de plata i una palangana de coure, però el jove tenia instruccions de no acceptar menys d'una moneda d'or i va rebutjar l'oferta.
Després d'oferir la joia a totes les persones que es creuaven amb ell en el mercat, més o menys un centenar, i abatut pel seu fracàs, va muntar a cavall i va tornar. Quant haguès desitjat el jove tenir una moneda d'or per entregar-li al mestre i alliberar-lo de la seva preocupació, per poder rebre per fi el seu consell i ajuda.
Va entrar a l'habitació; - Mestre -digué- ho sento. No és possible obtenir el que em demanes . Potser haguès pogut obtenir dos o tres monedes de plata, però no crec que jo poguès enganyar a ningu respecte del vertader valor de l'anell. -
- Això que has dit és molt important, jove amic - va contestar el mestre - Hem de conèixer primer el vertader valor de l'anell. Torna a muntar a cavall i ves fins al joier. Qui millor que ell pot saber-ho? Digues-li que vols vendre l'anell i pregunta-li quan et dóna per a ell. Però no importa el que t'ofereixi; no li venguis. Torna aquí amb el meu anell -
El jove es va dirigir al joier, aquest l'examinà amb llum de candil; el mirà amb lupa, el va pesar i llavors li digué: - Digues-li al mestre, que si el vol vendre ara mateix, no puc donar-li més de cinquanta-vuit monedes d'or pel seu anell - , el noi digué - Cinquanta-vuit?! - i el joier va replicar - si, jo sé que amb temps podríem obtenir per ell a pror de setanta monedes, però si la venta és urgent... -
El jove va còrrer emocionat a casa del mestre a explicar-li el que havia succeit, i el mestre li digué - Tu ets com aquest anell; una joia, valiosa i única. I com a tal, només pot avalutar-te un vertader expert. Perquè vas per la vida pretenent que qualsevol descobreixi el teu vertader valor?-"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada