Sangtraït - Lluna negra
Quan bufa el vent, no saps que et parla? Duu el gust del meu alè fins els teus llavis. Quan bufa el vent jo et vinc a veure, no puc sentir el que dius però sé el que sents. Em dóns la ma, com temps abans. La teva olor puc recordar com cada nit que et vull somiar. Però el somni és temps, no passa en va, va fent forats que es tornen pou.
Somiar, per a mi, és morir d'amor!
Lluna negra, forat d'absències, porteu-me fins el pou fred d'un mirall. Llums i tenebres, ombres que es besen, sento el soroll del mar suau dins la pell.
Em dóns la ma, com temps abans. La teva olor puc recordar com cada nit que et vull somiar. Però el somni és temps, no passa en va, va fent forats que es tornen pou.
Somiar, per a mi, és morir d'amor!
Somiar, per a mi, és morir d'amor!
Lluna negra, forat d'absències, porteu-me fins el pou fred d'un mirall. Llums i tenebres, ombres que es besen, sento el soroll del mar suau dins la pell.
Em dóns la ma, com temps abans. La teva olor puc recordar com cada nit que et vull somiar. Però el somni és temps, no passa en va, va fent forats que es tornen pou.
Somiar, per a mi, és morir d'amor!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada