 |
| Com t'estimo... |
L’altre dia estava llegint una història d’aquelles tantes de’n Jorge Bucay… i penso que el millor que puc fer és compartir-la amb tots vosaltres:
“El rei estava enamorat de Sabrina, una dona de baixa condició a la que havia convertit en la seva última esposa. Una tarda mentre el rei estava de cacera, va arribar un missatger per avisar que la mare de la Sabrina estava malalta. Malgrat que estava prohibit utilitzar el carruatge personal del rei, la Sabrina va pujar al cotxe i va córrer per anar a veure a la seva mare.
Un cop va tornar, varen informar de la situació. – No és meravellós? – va dir – Això és vertader amor filial. No li ha importat jugar-se la vida per atendre a la seva mare. Es maravellosa! –
Un altra dia mentre Sabrina estava assentada en el jardí del palau, va arribar el Rei. La princesa el va saludar i desprès li va donar una mossegada al últim préssec que hi quedava en el cistell.
- Semblen bons – va dir el rei, i la princesa li respongué mentre li cedia al seu estimat l’últim préssec – Ho són -. El rei per dins estava pensant “com m’estima, ha renunciat al seu últim plaer per donar-me l’últim préssec del cistell, no és fantàstica?”.
Varen passar uns anys i, ves a saber perquè, l’amor i la passió varen desaparèixer del cor del rei. I un dia assegut juntament amb el seu íntim amic li deia – Mai es va comportar com una reina. Es que potser no va desafiar la meva prohibició utilitzant el meu carruatge? Es més, recordo que un cop em va donar a menjar una fruita mossegada-.”
La realitat és sempre la mateixa, i el que és, és. Però en canvi, com en el conte, l’home pot interpretar una situació d’una manera o de la contraria. De tot en depèn el punt de vista...
Si el que veus s'ajusta "a mesura" amb la "realitat" que a tu més et convé... desconfia dels teus ulls!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada