Gossos - Turquesa
Vas entrar en la meua vida sense fer un gran enrenou, i ara ja no tenc sortida i no sé com arribar a port. A sa vida m´ha tocat ser lleuger com un tros de paper. Vaig i venc i em deix recaure com es núvols i sa pluja es gener. Però em queda aquell turquesa de la mar que em brindava la màgia dels teus ulls, era tret d'una donzella medieval, rere ell sempre hi ets tu.
Deixo enrera les barreres que tu i jo un dia vàrem tancar. On abans vivien tots els somnis i ara sols s'hi troba el silenci. Sempre em queda aquell turquesa de la mar, que em brindava la màgia dels teus ulls, era tret d´una donzella medieval, rere ell sempre hi ets... Amb la mar dolça que fa de pont, entre tots dos. És la mar que em duu es teu color ... sa teua olor.
M´he complicat, he volgut caminar sota el cel que m´encén, tot allò que no es veu, i et sentu més enfora que mai. Amb la mar dolça que fa de pont, entre tots dos. És la mar que em duu es teu color ... sa teua olor. Ara et veig millor i més gran que mai, et tenc inmensa. Ara entenc i aprenc aquest present, sa teua absència...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada