Van de kul - Mirar enrere
Avui les fulles van caient, lentament s’amaga el sol, i una espasa dins el cor em porta vells records. Des d’aquest racó del món on ara em sento sol, només faig que maleir qui va dictar la meva sort! Perquè no tinc respostes què em digui que va passar?
El món dona mil voltes i no el puc fer i no vull mirar enrera, ja han passat masses anys... i no vull mirar enrera, només vull seguir endavant només vull poder somiar.... quan torni la primavera un nou estel brillarà! I la nit em porta a llocs on potser ja hi havia estat i em desperto tremolant, els malsons del passat però amb el temps aquest dolor què ara m’omple de buidor, es fondrà a l’espai i el demà serà millor.
Potser no tinc respostes que em diguin que va passar i el món dóna mil voltes iino el puc fer parar...i no vull mirar enrere... Les fulles seguiran caient lentament es pont el sol....
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada