No t'estimo pels moments que hem rigut i també hem plorat.
No t'estimo pels teus ulls que em miren amb tendresa i m'odien amb bogeria.
No t'estimo per les teves abraçades que em diuen que hi ha res per envejar.
No t'estimo per la complicitat dels nostres cossos.
No t'estimo per ser tant preciós.
No t'estimo per ser miracle, t'estimo per ser poema.
No t'estimo per ser un amor dels grans.
No t'estimo pels teus errors.
No t'estimo pels teus petons de carmel.
No t'estimo pel teu primer petó.
No t'estimo pel final feliç.
No t'estimo per la cançó, ni la balada.
No t'estimo per què et trobo a faltar.
No t'estimo pel primer petó robat.
No t'estimo per les teves rabietes.
Saps perquè t'estimo?
T'estimo per tot això,
per tot el que et fa ser i el que no,
t'estimo perque estàs a dins meu,
t'estimo perque m'estimes,
t'estimo per les teves paraules,
t'estimo perquè m'ho diu el cor,
t'estimo perquè has après a estimar,
t'estimo perquè saps com curar la meva bogeria,
t'estimo perquè em somrius.
T'estimo per tot el que ets quan estas al meu costat,
t'estimo pels teus dies opacs,
t'estimo perque m'has ensenyat a estimar els teus errors,
t'estimo per quedar-te amb mi a construir aquesta aventura.
I saps perquè més?
T'estimo perquè ho noto!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada