“Aquesta nit he vist el mar, allà on un dia et vaig trobar, t’he buscat enmig de la sorra i no hi eres, li he dit al vent si sap on ets, m’ha dit que recorda el teu cabell. Entre la foscor i una llum vermellosa, mirant com les ones trenquen sobre les roques.
I sé que ara no hi ets avui dormiré sol amb els estels, potser demà es tornaran els meus somnis realitat.
Un conte sense final, de primavera i de veritat, molt lluny de la gent, molt a prop de la terra, no hi havia res que no fos especial, i en aquell racó d’esperances i somnis, érem lliures com un ocell quan aprèn a volar.
I sé que ara no hi ets avui dormiré sol amb els estels, potser demà es tornaran els meus somnis realitat. Sé que no ploraré, que no estaré despert, que sempre seré lliure com el vent.”
Perdoneu!! De quin grup es aquesta cançó?? Fa anys que l' estic buscant i res....
ResponEliminaMoltes gracies
És del grup Van de Kul en el cd "Sense presses" ediatat al 2003.
ResponEliminaSi necessites més informació, no dubtis en consultar-la.
Gràcies!