Cris Juanico - Es moment
Vaig mirar. Cercava més allà, enmig de sa gent, un senyal per posar-me content. Sense més, tu estaves somrient, careta petita de poma de pell lluenta i amb traç adolescent, somrient.
Em vas mirar amb uns ulls d'esclat, i com si no m'haguessis vist vas girar i et vas perdre entre sa gent. Condemnat a un record molt passatger, esbós d'un reflex diluïtde dia i nit, estic ferit,entristit...però recordaré...
Es moment que estaves entre sa gent i m'estaves somrient com si et conegués i volguessis saber més. Ben feliç, mentre estava indecís, envoltat de tanta gent, cosa d'un encís, jo ja no et vaig veure més... De traç adolescent, somrient, efervescent... però recordaré....
Es moment que estaves entre sa gent i m'estaves somrient com si et conegués i volguessis saber més. Ben feliç, mentre estava indecís, envoltat de tanta gent, cosa d'un encís, jo ja no et vaig veure més...
Em vas mirar amb uns ulls d'esclat, i com si no m'haguessis vist vas girar i et vas perdre entre sa gent. Condemnat a un record molt passatger, esbós d'un reflex diluïtde dia i nit, estic ferit,entristit...però recordaré...
Es moment que estaves entre sa gent i m'estaves somrient com si et conegués i volguessis saber més. Ben feliç, mentre estava indecís, envoltat de tanta gent, cosa d'un encís, jo ja no et vaig veure més... De traç adolescent, somrient, efervescent... però recordaré....
Es moment que estaves entre sa gent i m'estaves somrient com si et conegués i volguessis saber més. Ben feliç, mentre estava indecís, envoltat de tanta gent, cosa d'un encís, jo ja no et vaig veure més...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada