Passa al contingut principal

Es moment

Cris Juanico - Es moment



Vaig mirar. Cercava més allà, enmig de sa gent, un senyal per posar-me content. Sense més, tu estaves somrient, careta petita de poma de pell lluenta i amb traç adolescent, somrient.

Em vas mirar amb uns ulls d'esclat, i com si no m'haguessis vist vas girar i et vas perdre entre sa gent. Condemnat a un record molt passatger, esbós d'un reflex diluïtde dia i nit, estic ferit,entristit...però recordaré...

Es moment que estaves entre sa gent i m'estaves somrient com si et conegués i volguessis saber més. Ben feliç, mentre estava indecís, envoltat de tanta gent, cosa d'un encís, jo ja no et vaig veure més... De traç adolescent, somrient, efervescent... però recordaré....

Es moment que estaves entre sa gent i m'estaves somrient com si et conegués i volguessis saber més. Ben feliç, mentre estava indecís, envoltat de tanta gent, cosa d'un encís, jo ja no et vaig veure més...

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La receta de la amistad

La receta de la amistad Ingredientes: Un paquete grande de CARIÑO . Tres tazas de ALEGRÍA . Mucha COMPRENSIÓN . Taza y media de COMPAÑERISMO . RESPETO a montones. Dos tazas de GENEROSIDAD . Una pizca de PICARDIA . Diez onzas de FIDELIDAD . Una libra de CONFIANZA . _ Para preparar: Mezcla a fuego lento: CARIÑO , ALEGRÍA y COMPAÑERISMO . Échale el RESPETO y mezcla bien. Dale color con PICARDIA y condiméntalo con FIDELIDAD Y CONFIANZA . Agrega bastante GENEROSIDAD Y COMPRENSIÓN . Bate todo con mucho AMOR y por favor no dejes que se enfríe jamás.
Publica un comentari a l'entrada
Continuar llegint

Et trobo a faltar...

Jo no sé el què sento, ni com, ni perquè... el que i és cert, es que et trobo a faltar... Un sol segon al teu costat, és per a mi, tota una vida! I et vull al meu costat milions de milers de centenars de vides... com dos en un etèrnament enrredats!  
Publica un comentari a l'entrada
Continuar llegint

Cant d'amor

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...
Publica un comentari a l'entrada
Continuar llegint