com aire que ja no puc respirar,
com aturar el temps i no poder mirar-te,
com un nen sense mare que no para de plorar.
Com el so dels teus llavis quan callen,
com una mare que mai va aprendre a estimar,
com el silenci del teu riure a la pantalla,
com el pobre home, perdut al fons del bar.
Com el capità d'un vaixell sense mar,
com el negre abisme del teu oblit,
com aquests ulls que em assolen en mirar.
Com la negra mort que tot ho nega,
com la freda nit que tot ho amaga,
com la nefasta hora en què tot arriba,
així és, el meu primer dia sense tu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada