El moviment

Molts no saben, que és el moviment ni que hi ha al darrere, i és normal. Ningú neix sabent i comprenc que a molts no li varen explicar, i que a molts altres li van explicar malament. No jutgeu, si no sabeu, obriu les vostres ments i sereu conscients de tot això que teniu davant, però que encara no podeu veure. Algú va dir que si vius amb el puny tancat, no tindràs res el dia que obris les mans. A vegades se’n aprèn parlant, però els savis són savis per què quan parlava algú més savi ells varen estar escoltant.

Em van preguntar; però tu sent intel•ligent, com vesteixes, parles i escoltes la mateixa música que aquesta gent? I jo vaig dir, fàcil! Perquè no sóc diferent a aquesta gent, i precisament per ser intel•ligent he escollit el meu camí més favorable. Favorable? Favorable si, per què que hi ha més favorable i rentable que buscar viure feliç?

Un home ha de ser valent, i conseqüent, a on et porti la corrent, i no ha de ser necessàriament el lloc que més et convingui, i això no és ser rebel, això es estimar-te. A vegades escoltem frases i no acabem d’entendre el missatge, prefereixes em penedir-te del que has fet o del que mai t’has atrevit a fer?! Està bé ser normal quan has decidir ser normal, ara, està bé ser normal quan has somiat en ser especial?

Somiar no deuria ser només esperar un futur més prometedor, al somiar se’l deuria acompanya a buscar activament el que et faci sentir més feliç i millor. Per a mi això és el moviment, és afany de superació, inconformisme però no gratuït, és marcar-se un destí i ser tu mateix i no un model preestablert que decideixi quin ha de ser el teu camí, les coses que fas són les que et fan; així que fes el que saps, i sabràs el què vals!