Patarrufa ♥

Lluís Llach - Només per tu Amor, t'estimo, i tant t'estimo que en l'amor meu ets mesura. Tu has obert límits al meu vol, que amb serenor declinava, i avui em crec prop de la plenitud, només perquè me la imagines tu. Amor t'estima tant i tot l'amor meu.  I buscaré només per a tu, amb la ignorància de sempre, paraules dites pels amants des de l'albada dels segles, i per l'engany del meu amor creuré reinventar el llenguatge a cada gest. Engany d'amor i veritat de l'engany. Amor d'etern recomençar, que empenys la meva aventura, que proa et fas del meu vaixell, quan la mar veus embranzida, en qui allibero antiga esclavitud, per qui confesso aquesta servitud. Amor esclau i llibertat de l'amor.

Hai un paraiso - Luar na lubre Hai un paraiso nos confíns da terra, hai un paraiso ao que guian as estrelas. Hai un paraiso nos confíns da terra,  hai un paraiso ao q guian as estrelas.  Por sete camiños chegan ata aquí por sete camiños, son os pelegríns... Hai un paraiso nos confíns da terra, e a cidade santa chamase Compostela. Hai un paradiso nos confíns da terra e a cidade santa chamase Compostela.... Por sete camiños chegan ata aquí, Por sete camiños, son os pelegríns... Meu Señor Santiago que estás en Galicia dende todo o mundo veñen con ledicia....

Com? Que com t'estimo? T'estimo com s'estimen les coses senzilles, poc a poc i sense presses, però contínuament, t'estimo com es miren les estrelles, amb els ulls molt oberts i la boca molt gran, t'estimo com s'estimen els nens, amb el cor obert i els ulls plorossos, t'estimo com s'estimen les fulles caigudes, t'estimo amb les pulmons plens, com l'aire que respiro, com l'ànima en les mans i el mu ésser als teus peus. T'estimo com l'aigua a la terra seca, com estimen els animals, sense raons ni excuses, amb paraules o sense elles, amb silenci i entre sorolls, en el cel i en la terra, amb gent, amb soledat i en el buit, amb tot el que sóc i amb tot el que he estat, amb tot el teu cor i el que resta del meu, així avui, t'estimo!

Envia'm un àngel - Sau Veig caure la tarda, el teu record calla, les ombres de casa, perfils de dolor, m'ataquen el cos. Respiro en l'aire, l'hivern que s'acaba, la nit delicada, deixa en el meu cor deliris d'amor.  Aniré com quan anàvem junts, darrera les teves passes, d'esquena al futur. Envia'm un àngel que sigui com tu. Envia'm un àngel que s'assembli a tu. Envia'm un àngel que em recordi a tu. Caminaré d'esquena al futur.  Amiga nostàlgia, no puc oblidar-te, cabells a la cara, deliris d'amor, flagel·len el cos. Aniré com quan anàvem junts, darrera les teves passes, d'esquena al futur. Envia'm un àngel que sigui com tu. Envia'm un àngel que s'assembli a tu. Envia'm un àngel que em recordi a tu. Caminaré d'esquena al futur.

Van de kul - Mirar enrere Avui les fulles van caient, lentament s’amaga el sol, i una espasa dins el cor em porta vells records. Des d’aquest racó del món on ara em sento sol, només faig que maleir qui va dictar la meva sort! Perquè no tinc respostes què em digui que va passar? El món dona mil voltes i no el puc fer i no vull mirar enrera, ja han passat masses anys... i no vull mirar enrera, només vull seguir endavant només vull poder somiar.... quan torni la primavera un nou estel brillarà!  I la nit em porta a llocs on potser ja hi havia estat i em desperto tremolant, els malsons del passat però amb el temps aquest dolor què ara m’omple de buidor, es fondrà a l’espai i el demà serà millor. Potser no tinc respostes que em diguin que va passar i el món dóna mil voltes iino el puc fer parar...i no vull mirar enrere... Les fulles seguiran caient lentament es pont el sol....

Lax'n'busto - Veig, sento i penso   Veig, sento i penso que enganyes el cor i prens camins que no et porten enlloc. I et veig trempejar el temps amb més temps, quan saps que passa de pressa i corrents, quan saps que passa de pressa i corrents. Tens sort, obre bé els ulls. No et deixis perdre aquesta oportunitat. Saps que sóc a l´altre costat del món dels homes sense cap al que no penso mai tornar no tinc res a justificar.  Quan siguis al sol seré allà esperant. Deixa que t´estimi i tots dos navegant farem del camí el nostre millor destí.  Veig, sento i penso que ja et conec i que han fugit els somnis que hem compartit Busco dreseres per recobrar falses promeses i fer-les realitat falses promese i fer-les realitat. Tornem a començar, no ens deixem perdre aquesta oportunitat. El mestre ara és el passat que ens ha enssenyat com ser més forts, com esborrar els pitjors errors, sense res a justificar.

Nicolás Guillén(1933-1971) "No sé. Lo ignoro. Desconozco todo el tiempo que anduve sin encontrarla nuevamente. ¿Tal vez un siglo? Acaso. Acaso un poco menos: noventa y nueve años. ¿O un mes? Pudiera ser. En cualquier forma, un tiempo enorme, enorme, enorme. Al fin, como una rosa súbita, repentina campánula temblando, la noticia. Saber de pronto que iba a verla otra vez, que la tendría cerca, tangible, real, como en los sueños. ¡Qué explosión contenida! ¡Qué trueno sordo rodándome en las venas, estallando allá arriba bajo mi sangre,  en una nocturna tempestad! ¿Y el hallazgo, en seguida?  ¿Y la manera de saludarnos,  de manera que nadie comprendiera que ésa es nuestra propia manera? Un roce apenas, un contacto eléctrico, un apretón conspirativo, una mirada, un palpitar del corazón gritando,  aullando con silenciosa voz. Después (ya lo sabéis desde los quince años) ese aletear de las palabras presas, palabras de ojos bajos, penitenciales, en...

He aprés que ningú és perfecte, fins que t'enamores. He aprés que la vida és dura, per jo ho sóc encara més! He aprés que les oportunitats no es perden mai, tu les deixes escapar i les aprofita un altre. He aprés que quan sembres rancor i amargura, la felicitat se'n va a un altre lloc. He aprés que deuria utilitzar sempre bones paraules, perquè demà pot ser que me les hagi d'empassar. He aprés que un somiure, és un mètode econòmic, per millorar el teu aspecte. He aprés que no puc escollir com em sento, però sempre puc fer alguna cosa. He aprés que és millor donar consells només en dues circumstàncies quan estan perdurs o quan depèn la vida. He aprés que quan menys temps malgasto, més coses faig!

I jo sé el és que no voler perquè en els teus ulls jo em puc perdre amb tu oblido el que és témer potser no saps que tu ets per a mi la nit, el dia en el meu viure la sang en les meves venes ho dono tot per tu amb tu el món no té final i el temps no se'ns acabarà...

Ets ànima, com a paraula d'ànim enmig del silenci, ets home, com l'amor cantat als quatre vents, ets preciós, on veig la cara que reflecteixen els meus somnis, ets el nen, omplint d'innocència la vida dels teus, ets el sol que m'omple, com tèbia tarda d'estiu, ets el pare, quan portes la calma als meus dies sense treva, ets la pau, omplint de tranquilitat aquestes boges nits, ets el cel amb el seu mantell d'alegria cobrint nostres dies, ets la llum, el feliç pas d'aquesta vida, això ets, ets la meva vida.

No t'estimo per les teves carícies que em recorden lo estimada que sóc. No t'estimo pels moments que hem rigut i també hem plorat. No t'estimo pels teus ulls que em miren amb tendresa i m'odien amb bogeria. No t'estimo per les teves abraçades que em diuen que hi ha res per envejar. No t'estimo per la complicitat dels nostres cossos. No t'estimo per ser tant preciós. No t'estimo per ser miracle, t'estimo per ser poema. No t'estimo per ser un amor dels grans. No t'estimo pels teus errors. No t'estimo pels teus petons de carmel. No t'estimo pel teu primer petó. No t'estimo pel final feliç. No t'estimo per la cançó, ni la balada. No t'estimo per què et trobo a faltar. No t'estimo pel primer petó robat. No t'estimo per les teves rabietes. Saps perquè t'estimo? T'estimo per tot això, per tot el que et fa ser i el que no, t'estimo perque estàs a dins meu, t'estimo perque m'esti...

Com ferro que travessa la meva carn, com aire que ja no puc respirar, com aturar el temps i no poder mirar-te, com un nen sense mare que no para de plorar. Com el so dels teus llavis quan callen, com una mare que mai va aprendre a estimar, com el silenci del teu riure a la pantalla, com el pobre home, perdut al fons del bar. Com el capità d'un vaixell sense mar, com el negre abisme del teu oblit, com aquests ulls que em assolen en mirar. Com la negra mort que tot ho nega, com la freda nit que tot ho amaga, com la nefasta hora en què tot arriba, així és, el meu primer dia sense tu.

I em vaig fer cel, només per veure sempre la llum en aquests ulls, i em vaig fer aire, per poder sentir la teva pell i el tacte de les teves mans, i em vaig fer aigua, per fregar, fluir, gaudir entre els teus llavis, i em vaig fer vent, jugant eternament entre les ones del teu cabell, i vaig tornar,  per perdre el cor entre el teu cel, el teu aire, el teu aigua i el teu vent.

Qui no ha estat enamorat algun cop? Perquè no oblidem el materialisme que ara té aquest dia i simplement sorprenem a aquesta persona tant estimada amb un abraçada, amb un petó i dient lo molt que l'estimem.

Sóc la pluja inesperada del teu camí, sóc la flor lligada a un pensament, sóc l'estella perduda en teu univers, sóc el lament etern a la llunyania, sóc el secret ocult de la teva consciència, sóc la llum que no vols veure, sóc la brisa gelada en la tristesa, sóc l'estel sense destí, sóc la boira confusa del dia, sóc tantes coses i a la vegada res. Sóc papallona ja sense vida, sóc la fulla seca en aquesta terra, sóc aire sense respirar, sóc aquella que et somia, sóc aquella que t'estima. Saps qui sóc?

Sense voler un dia et vaig començar a estimar, sense dormir un dia vaig començar a somiar, sense pensar un dia et vaig començar a mirar, i sense esperar-ho un dia et vaig trobar. T'estimo

Whiskyn's - Cada cop que te'n vas Cada cop que te'n vas em quedo clavat, amb un pam de nas. Cada petó que em fas són flors de taronja del més de març. Cada cop que te'n vas naufrago dins del teu mar. Cada cop que te'n vas, que trobis allò que has anat a buscar. Cada cop que ens llevem plegats caic dins dels teus ulls i no en sé tornar. Cada cop que te'n vas vull creure'm que no has marxat. Cada cop que te'n vas el meu pis es queixa perquè et troba a faltar. A cada pas del teu ball, el temps s'atura al teu costat fent jocs de mans. Cada cop que te'n vas busco el teu perfum al nostre calaix. Cada cop es desfan els nusos que tu m'has anat afluixant. Cada cop que te'n vas ja espero quan tornaràs. Cada cop que te'n vas l'estómac se'm fa tan petit i el llit tan gran? A cada pas del teu ball, el temps s'atura al teu costat fent jocs de mans. Cada cop que te'n vas el meu pis es queixa perquè et troba a faltar. A c...

Quan passi alguna cosa, fes-ho amb el cor alegre. Quan et succeeixin coses bones, gaudeix-ho a fons! Quan et succeeixin coses dolentes, deixa venir la tristesa i llavors deixa-la anar, Busca la causa del que succeeix; Es aquesta  una manera de fer-te més fort. Hi ha alegria quan rius amb ganes, l'humor és una estupenda font d'alegria, tot i que tot sigui difícil, experimenta la teva pau i alegria interior... els mals temps passen, no oblidirs que ets estimat des que vares nèixer. Recorda sempre... No oblidis somriure!

L'amor fa que la realitat sigui millor que els somnis.

Gossos - Turquesa Vas entrar en la meua vida sense fer un gran enrenou, i ara ja no tenc sortida i no sé com arribar a port.  A sa vida m´ha tocat ser lleuger com un tros de paper. Vaig i venc i em deix recaure com es núvols i sa pluja es gener. Però em queda aquell turquesa de la mar que em brindava la màgia dels teus ulls, era tret d'una donzella medieval, rere ell sempre hi ets tu. Deixo enrera les barreres que tu i jo un dia vàrem tancar. On abans vivien tots els somnis i ara sols s'hi troba el silenci.  Sempre em queda aquell turquesa de la mar, que em brindava la màgia dels teus ulls, era tret d´una donzella medieval, rere ell sempre hi ets...  Amb la mar dolça que fa de pont, entre tots dos. És la mar que em duu es teu color ... sa teua olor. M´he complicat, he volgut caminar sota el cel que m´encén, tot allò que no es veu, i et sentu més enfora que mai. Amb la mar dolça que fa de pont, entre tots dos. És la mar que em duu es teu color ... sa teua olor. Ara et v...

Molts no saben, que és el moviment ni que hi ha al darrere, i és normal. Ningú neix sabent i comprenc que a molts no li varen explicar, i que a molts altres li van explicar malament. No jutgeu, si no sabeu, obriu les vostres ments i sereu conscients de tot això que teniu davant, però que encara no podeu veure. Algú va dir que si vius amb el puny tancat, no tindràs res el dia que obris les mans. A vegades se’n aprèn parlant, però els savis són savis per què quan parlava algú més savi ells varen estar escoltant. Em van preguntar; però tu sent intel•ligent, com vesteixes, parles i escoltes la mateixa música que aquesta gent? I jo vaig dir, fàcil! Perquè no sóc diferent a aquesta gent, i precisament per ser intel•ligent he escollit el meu camí més favorable. Favorable? Favorable si, per què que hi ha més favorable i rentable que buscar viure feliç? Un home ha de ser valent, i conseqüent, a on et porti la corrent, i no ha de ser necessàriament el lloc que més et convingui, i això no és s...

Kansas - Dust in the wind I close my eyes only for a moment and the moment's gone all my dreams pass before my eyes a curiosity dust in the wind all we are is dust in the wind.  Same old song just a drop of water in the endless sea all we do crumbles to the ground though we refuse to see dust in the wind all we are is dust in the wind. Now, don't hang on nothing last forever but the earth and sky it slips away.  And all your money won't another minute buy.  Dust in the wind all we are is dust in the wind dust in the wind everything is dust in the wind

En el silenci de la teva ànima, s'amaguen els millors secrets del teu cor. El silenci no és la teva absència de sons, és un estat tranquil en el que pots escoltar, el que es mou en el teu interior amb major claredat. En silenci es descobreixen maravelloses converses, que la paraula seria incapaç de pronunciar. En el treball callat i tranquil, els dons de les persones es fan visibles, la paraula, quan és clara i sincera, ens apropa als demés, ens ajuda a donar-nos a conèixer, ens mostra el que els demés pensen i viuen... El silenci és el major grau de comunicació que podem obtenir amb un ésser humà. Obre'm el baúl sagrat del teu silenci, comparteix-lo amb mi des del que ets, des del que vius, des del que plores i, des d'on t'alegres... sense paraules. Entraré de puntetes, sense fer soroll, per no trencar la teva bellesa que m'ofereixes a través del teu silenci... El silenci és el major grau de comunició: una abraçada!

Massa records per deixar enrere una il·lusió. Massa raons per cercar un punt de partida. Mira´m si vols per un sol moment als ulls, i beu de la font on em nudreixo cada dia.  Creu-me si et dic que tot comença quan algo acaba. Creu-me si et dic que tot el que fas té la seva importància. Quan estic bé amb mi i tot es calma, la pell respira i no amaga tot el que sóc, el meu kharma. Estic decidit, escriuré cartes al món. Com si fos el primer cop, sense pervertir paraules. Creu-me si et dic que tu vals molt més del que es pensen els altres. Creu-me si et dic que tots tenim por i facilment ens espanten. Quan tanco fort els ulls m´evadeixo, m´entrego al buit i em netejo amb el foc que m´ajuda a centrar-me. Temps era temps, en algun lloc perdut de la raó es podia ser honest i ningú mai en dubtava. Quan estic bé amb mi i tot es calma, la pell respira i no amaga tot el que sóc, el meu kharma.

Eren dos desconneguts que un dia es varen trobar varen ser dos grans amics, que desprès es van enamorar.

Nirvana - Smells like ten spirit Load up on guns and bring your friends. It's fun to lose and to pretend. She's over-bored and self-assured. Oh no, I know a dirty word! Hello, hello, hello, how low? With the lights out, it's less dangerous. Here we are now, entertain us I feel stupid and contagious. Here we are now, entertain us. A mulatto, an albino, a mosquito, my libido Y eah, hey, yay!!! I'm worse at what I do best. And for this gift I feel blessed. Our little group has always been. And always will until the end . Hello, hello, hello, how low? With the lights out, it's less dangerous. Here we are now, entertain us. I feel stupid and contagious. Here we are now, entertain us. A mulatto, an albino, a mosquito, my libido, Yeah, hey, yay!!! And I forget just why I taste. Oh yeah, I guess it makes me smile. I found it hard, it's hard to find. Oh well, whatever , nevermind. Hello, hello, hello, how low? With the lights out, it's less dangerous. Here w...

Patim quan ens adonem que no tenim allò desitjat, o quan ens assabentem d'alguna pèrdua; quan allò que hem obtingut està massa lluny del que esperem  i quan creiem que per algunes coses ja és massa tard. Buda deia; "el patiment és universal però té una sola arrel", i aquesta arrel deia, "és el desig". Desig, anhel i expectativa; d'aquí ve l'arrel del nostre patiment. I aquí és a on s'origina, el patiment es pot evitar, i a conseqüència el dolor té la solució. La solució és: deixar de desitjar, d'acceptar, de deixar anar, cancel·lar la imperiosa urgència de que les coses siguin diferents de com són i un llarg etcètera. Hem de deixar de pretendre de tenir tot el que volem tenir en aquest moment; material, afectiu o espiritual, i el patiment desapareixerà.  "Un sacerdot jesuïta que s'anomenava Anthony de Mello, en les converses que la gent manteria amb ell... deia: - Vols ser feliç? Jo puc donar-te la felicitat en aquest precís moment, pu...

Lax'n'busto - Amb tu Tu, em mires, i jo, no puc pensar en res més que com ets d'important. Amb tu jo em vaig fent gran ja no em passa pel cap res on no hi ets, ja no espero trobar-me amb ningú més. I jo, hi ha cops que no et puc mirar, no sigui pas el cas que em passi d'estimar. Jo no et vull cansar, si m'has de carregar , fes-ho perquè tu vols, fes-ho de gust que jo vull per sempre d´estar amb tu. Perquè sol no vull trobar-me, ni demà ni més enllà, i és que saps que sol, neixes i te'n vas, te'n vas sol. I no cal que facis res, que ja ho fas tot. Toquem tu saps, ningú en va saber tant i fes que voli el temps, que tinc el món sencer. Vull oblidar-me ja d'imaginar somnis que sé que no arribaran. Desperto i veig que tu hi ets, que cada dia és un dia més, que puc ser lliure, sense tu no puc viure. Perquè sol no vull trobar-me, ni demà ni més enllà, i és que saps que sol, neixes i te´n vas, te'n vas sol.

Un dia et pares a pensar totes les vivències viscudes, i és quan reflexiones sobre el passat, sobre tot el que ha passat i mai més per molt que ens hi encabronem no tornarem a passar... aquell temps que queda immortalitzat en la nostra memòria... que en ocasions ens provoca un sentiment en nostàlgia i en altres se'ns regurgita l’estomac. Però sempre hem de pensar que aquell passat és nostre i de ningú més, i que si hi ha un present es gràcies a aquell passat que ha fet possible que l'esglaó 4 estigui present, si no existís el famós 3 potser el primer tampoc hi seria, o seria diferent. Voldria posar especial èmfasis recordant, al moment viscut en l'adolescència que no deixàvem de ser quatre il·luminats que buscàvem viure amb llibertat i sempre buscàvem la manera d'arreglar el món. Bevíem birres a la plaça del poble, ens abraçàvem als arbres, ens llaçàvem als camps plens d'herbes, ens intentàvem mirar amb el reflex de l'aigua del riu... llegíem llibres de bibl...

Porta - Distancia Odio ver cuando se va alejando el tren y ver caer tus lagrimas sobre el anden, no se si existe el destino solo siento que te quiero, cuando te veo al final de la via siento que me muero. Kilómetros en mi cabeza se convierten en ganas de tenerte no me importa tener que sufrir a veces para poder verte, sentirte dentro mio te necesito el calor sin ti se vuelve frio siendote sincero yo no quiero conformarme sentirte cerca es no querer alejarme mas. Ire hasta donde haga falta solo para estar contigo, por eso no me rindo y por este camino sigo, hay obstáculos pero no, pueden interponerse nada puede pararnos nada, es lo suficientemente fuerte. Vivo esperando un tres de ida pero sin vuelta. ¿Por qué te esfuerzas en joderme? ¿no te das cuenta de que en mi cuento solo manda ella? Y tambien yo y tu no eres bien recibida en nuestra historia de dos. No haras que crezca el dolor, no conseguiras ni un lamento eres la responsable de que mi tiempo pase lento de que me raye por todo ...

Tu dius què sóc freda; es que se'm congela tot per a tu!! I tu dius què jo no sé què ets: però jo si que sé el que sé. Tot això va per dins i tu què collons saps? Jo només puc dir que m'agrada el teu cabell, m'agrada la teva cara, m'agraden els teus llavis, m'agraden els teus ulls, m'agraden les teves mans, m'agrada la teva esquema, m'agrada la teva intel.ligència, m'agrada el teu somriure, m'agrada el teu estimar, m'agrades TU! Cada t'ho recordo i tu somrius, tu et penses que això només és un joc, que jo ho dic per dir, la veritat és de cadascú i el somriure per a qui el vegi. La vida dóna cops, demostra el que sents i tot el món et jutja, aquí només hi ha serps!

Si vols acompanyar-me, vine, patirm-nos els fruits i el vi, mirem per la finestra junts, el vell passat que vam pujar, graó rere graó, difícilment.

Sangtraït - El bosc de formigó L'altre dia vaig buscar el teu nom en el tronc d'aquell roure tan vell, testimoni del desig dels dos, silenciós confident entre els arbres però d'aquell roure ja res quedava, tot era estrany, diferent. Serina, Serina... m'han robat els records! Serina, Serina... un vell somni d'amor !!! Els grans arbres ja no hi eren pas, dels petits no en quedaven ni branques en aquell bosc ara és tot ciment, silenciós confident d´ombres blanques i d'aquell roure ja res quedava, tot era estrany, diferent. Sé que algú els va tallar per poder-ne fer fulles de paper on la gent ara escriu, jo què sé, paraules d'amor o de fe. Serina, Serina... m'han robat els records. Serina, Serina... un vell somni d'amor !!! Sobre el ciment jo hi vaig gravar un nou cor amb el teu nom, el meu nom i una data potser en mil anys hi creixerà un nou bosc i entre els seus troncs aquest cor serà un altre . Serà un bon roure, serà un gran arbre, ser...

VAN DE KUL - POTSER DEMÀ “Aquesta nit he vist el mar, allà on un dia et vaig trobar, t’he buscat enmig de la sorra i no hi eres, li he dit al vent si sap on ets, m’ha dit que recorda el teu cabell. Entre la foscor i una llum vermellosa, mirant com les ones trenquen sobre les roques. I sé que ara no hi ets avui dormiré sol amb els estels, potser demà es tornaran els meus somnis realitat. Un conte sense final, de primavera i de veritat, molt lluny de la gent, molt a prop de la terra, no hi havia res que no fos especial, i en aquell racó d’esperances i somnis, érem lliures com un ocell quan aprèn a volar. I sé que ara no hi ets avui dormiré sol amb els estels, potser demà es tornaran els meus somnis realitat. Sé que no ploraré, que no estaré despert, que sempre seré lliure com el vent.”

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...

Mago de Oz - Ancha es Castilla Si crees que todo cuanto has escuchado, no tiene contigo nada que ver, estás amigo equivocado, párate a ver, párate a ver. Todos soñamos con ser un caballero y tener algo por lo que luchar y un amor que defender! Si tienes un ideal, un principio, defiéndelo y aférrate a él, alguien escribió que la vida es sueño, y los sueños, sueños son! Sé rebelde cómo el mar , y sé noble porque al final, de ésta vida llevarás tu libertad. No importa cuán loco te crean todos manténte firme, manténte en pie, buscar tu sitio, encontrarte a ti mismo, es tu misión, es la razón! Grítale al cielo que no, quieres ser sólo uno más, Ancha es Castilla y el sol. Tu caminar guiará.

No hi ha millor despreci que el no apreci. El millor mode de despreciar els insults dels demés és no tenir-los en compte. La indiferència és la conducta més intel·ligent davant dels que intenten ofendre'ns. La gent ha d'aprendre a mirar les coses des d'un altre punt de vista diferent al que tenen. "El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol, sinó voler sempre el què es fa" (Leon Tolstoi)

Sabies que no puc viure sense tu? Sabies que et trobo a faltar? Sabies que et necessito com el respirar? Sabies que ho ets tot per a mi? Sabies que t'estimo?! 

T'estimo perquè t'estimo, que en el meu estimar ningú mana, t'estimo perquè t'estimo, i perquè em surt de l'ànima!

Cris Juanico - Es moment Vaig mirar. Cercava més allà, enmig de sa gent, un senyal per posar-me content. Sense més, tu estaves somrient, careta petita de poma de pell lluenta i amb traç adolescent, somrient. Em vas mirar amb uns ulls d'esclat, i com si no m'haguessis vist vas girar i et vas perdre entre sa gent. Condemnat a un record molt passatger, esbós d'un reflex diluïtde dia i nit, estic ferit,entristit...però recordaré... Es moment que estaves entre sa gent i m'estaves somrient com si et conegués i volguessis saber més. Ben feliç, mentre estava indecís, envoltat de tanta gent, cosa d'un encís, jo ja no et vaig veure més... De traç adolescent, somrient, efervescent... però recordaré.... Es moment que estaves entre sa gent i m'estaves somrient com si et conegués i volguessis saber més. Ben feliç, mentre estava indecís, envoltat de tanta gent, cosa d'un encís, jo ja no et vaig veure més...

Dies sense sol, nits sense lluna, mar sense aigua, volcà sense lava, boscos sense arbres, selva sense fauna, primavera sense flors, estiu sense calor, nens sense infància, adults sense esparança, plors sense llàgrimes, riures amb dolor... Així és la vida sense el teu amor!

Vull i no vull estimar, a qui no volent estimo, he volgut sense estimar, i segueixo sense voler, estimant. Si perquè t'estimi tant vols que t'estimi més: t'estimo més del que vols.  Què més vols? Ens estimem?