Perseguir els teus somnis

Autor: Jorge Bucay

El camí dels somnis es tant tortuós i fascinant com necessari. Al cap i a la fi, de les fantasies que els habiten neixen les nostres il·lusions. Desprès ser transportats involuntàriament per aquestes imatges màgiques del què no és, transformem el "com molaria..." per l'assumit "com m'agradaria...".

A partir d'aquí, el què segueix és, la majoria de les vegades, imparable. Només s'ha de deixar que aquestes il·lusions creixin, sense poder-les ni eradicar, per que es transformin en autèntic desitjos. Les idees de "com m'agradaria que..." o "com molaria..." s'han convertit en un "jo vull...", un "com em ve de gust..." i fins, inclús, en una certesa del que "necessitem" sortir a buscar.

La conducta humana, depèn, en gran mesura, de l'existència d'aquests desitjos o necessitats que aporten l'energia imprescindible per passar a l'acció. En una situació ideal, deuríem recórrer un pas més per augmentar les possibilitats de satisfer els nostres desitjos (partint de la premisa de que estan allà reclamant ser complerts). Consisteix en transformar els "vull" en "ho faré". És a dir, activa i conscientment, tornar  projectes nostres desitjos; una vegada més, ens comprometem definitivament amb els nostres somnis, assumint-los com part de nosaltres. Encara que no aconseguim fer-los realitat i sembli que mai ho aconseguirem. Sobre tot, encara que així fos, el camí dels somnis està ple de sorpreses que ens faran millors persones, que ens permetran saber més adequadament, que ens emputxaran en la direcció correcte per se qui volem ser. 

Sentir l'emoció

"Una persona busca ple d'esperances

el camí que els somnis

varen permetre a les seves ansies....

Sap que la lluita és cruel i és molta

però lluita i es desagna

per la fe que del qui ho comença...

Una persona va arrosegant-se entre espines

i en seu afany per donar el seu amor... (...)

Si jo tingués el cor, 

el cor que vaig donar...

Si jo pogués com ahir

voler sense presentir...

És possible que als teus ulls

que em criden el teu carinyo

els tanqués amb els meus petons...

Sense pensar que eren com aquells

altres ulls, els perversos,

els que varen enfonsar en el meu viure."