Passa al contingut principal

Perseguir els teus somnis

Autor: Jorge Bucay

El camí dels somnis es tant tortuós i fascinant com necessari. Al cap i a la fi, de les fantasies que els habiten neixen les nostres il·lusions. Desprès ser transportats involuntàriament per aquestes imatges màgiques del què no és, transformem el "com molaria..." per l'assumit "com m'agradaria...".

A partir d'aquí, el què segueix és, la majoria de les vegades, imparable. Només s'ha de deixar que aquestes il·lusions creixin, sense poder-les ni eradicar, per que es transformin en autèntic desitjos. Les idees de "com m'agradaria que..." o "com molaria..." s'han convertit en un "jo vull...", un "com em ve de gust..." i fins, inclús, en una certesa del que "necessitem" sortir a buscar.

La conducta humana, depèn, en gran mesura, de l'existència d'aquests desitjos o necessitats que aporten l'energia imprescindible per passar a l'acció. En una situació ideal, deuríem recórrer un pas més per augmentar les possibilitats de satisfer els nostres desitjos (partint de la premisa de que estan allà reclamant ser complerts). Consisteix en transformar els "vull" en "ho faré". És a dir, activa i conscientment, tornar  projectes nostres desitjos; una vegada més, ens comprometem definitivament amb els nostres somnis, assumint-los com part de nosaltres. Encara que no aconseguim fer-los realitat i sembli que mai ho aconseguirem. Sobre tot, encara que així fos, el camí dels somnis està ple de sorpreses que ens faran millors persones, que ens permetran saber més adequadament, que ens emputxaran en la direcció correcte per se qui volem ser. 

Sentir l'emoció
"Una persona busca ple d'esperances
el camí que els somnis
varen permetre a les seves ansies....
Sap que la lluita és cruel i és molta
però lluita i es desagna
per la fe que del qui ho comença...

Una persona va arrosegant-se entre espines
i en seu afany per donar el seu amor... (...)

Si jo tingués el cor, 
el cor que vaig donar...
Si jo pogués com ahir
voler sense presentir...
És possible que als teus ulls
que em criden el teu carinyo
els tanqués amb els meus petons...
Sense pensar que eren com aquells
altres ulls, els perversos,
els que varen enfonsar en el meu viure."

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La receta de la amistad

La receta de la amistad Ingredientes: Un paquete grande de CARIÑO . Tres tazas de ALEGRÍA . Mucha COMPRENSIÓN . Taza y media de COMPAÑERISMO . RESPETO a montones. Dos tazas de GENEROSIDAD . Una pizca de PICARDIA . Diez onzas de FIDELIDAD . Una libra de CONFIANZA . _ Para preparar: Mezcla a fuego lento: CARIÑO , ALEGRÍA y COMPAÑERISMO . Échale el RESPETO y mezcla bien. Dale color con PICARDIA y condiméntalo con FIDELIDAD Y CONFIANZA . Agrega bastante GENEROSIDAD Y COMPRENSIÓN . Bate todo con mucho AMOR y por favor no dejes que se enfríe jamás.

Et trobo a faltar...

Jo no sé el què sento, ni com, ni perquè... el que i és cert, es que et trobo a faltar... Un sol segon al teu costat, és per a mi, tota una vida! I et vull al meu costat milions de milers de centenars de vides... com dos en un etèrnament enrredats!  

Cant d'amor

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...