Autor Walter Riso
Si la relació ens fa patir, no s'ha d'esperar a desenamorar-se. La sortida és trencar el vincle amb força de voluntat.
Utopia del cor agobiat, ingenuïtat de qui pretén deixar de patir, de qui ja no aguanta més: prémer el botó del desafecte i llest. Un opiaci que no ha existit mai.
Anestesiar el cor? No és possible.
Eludir l'amor quan la fletxa està clavada? Ja és tard, diria Buda.
Eliminar el sentiment per decret, amb només proposar-me'l? Pura il·lusió. Casi ningú pot anul·lar l'emoció de cop sense dolor.
Què s s'ha de fer llavor, quan l'amor es fa irracional i ens enganxa a una relació malaltissa? Empenta, audàcia en grau extrem. Deixar-ho encara que ens dolgui. Canviar el dolor de la seva presència pel dolor saludable de la seva absència definitiva. Just com faria un addicte que vol alliberar-se de la droga o un alcohòlic amb la beguda; autocontrol, autorregulació neta i ascètica.
Llavors, quin és el motor, la motivació? La puta supervivència. "Et deixo perquè haig de fer-ho. No perquè no t'estimo, sinó perquè no em convens: no em ve bé el teu amor, altera la meva humanitat, m'enfonsa, no creixo com a persona, el meu potencial s'anul·la. Per això no vull esperar a desenamorar-me per allunyar-me, vull fer-ho ara tot i l'amor que sento".
L'apetència, el desig, l'apasionament que ens determina i ens despulla de tota lògica no ens abandonaran en la travessera de la nostra abstinència. Desenamorar-se a voluntat? Quimera, facilíssim esperançador. En algunes cultures, l'home pot separar-se de la dona amb només picar-se el pit i dir tres cop consecutius: "Em separo de tu". Així de senzill. Però no diuen: "Em desenamoro de tu, em deseanamoro de tu, em desanamoro de tu."
Ningú posseeix aquesta màgia, ni aquest poder. Què s'ha de fer, llavors? Repeteixo; Autocontrol, tenacitat, disciplina i esperar llavors a que l'univers s'encarregui dels detalls. Si el cor no és sensat, s'ha d'ajudar-lo amb el cervell. La passió és una condició necessària, però no suficient, ni justifica en cap cas un amor que pateix.
"T'estimo però et deixo"; allunyar-se a cop de força de voluntat, quan s'ha de fer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada