La recompensa de descubrir-se

Escrit per: Jorge Bucay

Aquest escrit és la continuació de l'anterior "el camí dels somnis"

Hèrcules desprès de matar al lleó de Nemea amb les seves pròpies mans (perquè la bèstia no podia ferir-la amb cap altra arma), li va treure la pell i la va carregar a la seva esquena per portar-li com ofrena a la seva companyera. 

Durant les següents setmanes, Hèrcules les va recórrer amb l'esperit lluitador, matant i derrotant o resolvent amb la seva força o ingeni cada una de les onze proves restants que completaven el repte.

Finalment, Hèrcules va tornar a casa. Estava ferit, esgotat, amb la seva roba tacada de sang i carregant sobre la seva esquena els trofeus de cada prova envoltats amb la pell del gegantesc  lleó de Nemea.

Quan el va veure apropar-se a casa seva, la seva dona va córrer pel camí per rebre'l. Hèrcules la va observar, estava més maca que mai. Amb sincera alegria, Deyanira li va dir: - Benvingut, amor meu. Has pogut superar les proves que et va assignar el malvat Euristeo. Tots sabíem que ho aconseguiries i em estic feliç de tenir-te de nou a casa. Estàs ferit?-


 Hèrcules, que hagués preferit  portar-la en braços fin a la seva alcova, li va contestar: - Vinc de la selva, he lluitat amb terribles criatures i a totes he vençut. Potser això no sigui cap sorpresa. Però sense dubte, hi ha una novetat, i no es tracta de les meves ferides. He resolt l'enigma que mai vaig suposar que podria dilucidar. -

- Digues-m'ho, espòs, per favor - va dir Deyanira
- Tu ets la criatura que l'oracle va profetitzar que mai podria vèncer - va dir Hèrcules - Tu, Deyanira, has derrotat, sense moure un dit, a qui ha obtingut vèncer a totes les feres. Només davant teu, em sotmeto vençut.

Enfrontar les proves no li va servir a Hèrcules per descobrir la seva força ni per confirmar el seu valor. Però en el camí va descobrir que l'amor que sentia era invencible.