El camí dels somnis

Autor: Jorge Bucay

És necessari que una persona enterri el seu lloc i la presència de la música de la seva ciutat? És condició, per molts dels que avui viuen lluny de la seva pàtria, aquesta distància per comprendre algunes de les coses que han deixat enrere i revaloritzar el que avui tenen i el que sempre varen tenir? Fa falta allunyar-se darrere d'alguns somnis o il·lusions per posar en el seu lloc algunes coses?

Tinc la sospita de que si. Si més no moltes vegades, si. Tant l'anar com el tornar de buscar "plens d'esparances" aquest "camí que els somnis havien promés a les nostres ànsies" són processos i, com a tals, comporten temps i canvis.

Anar en pos d'una fantasia es part del nostre compromís amb la vida. Lluitar per una il·lusió és una de les condicions que ens permet seguir endavant. El compromís amb els propis somnis aporta la major part de la motivació que empeny i sosté moltes de les coses que fem. Tornar amb les mans buides és també enfrontar-se al desafiament de la comprensió, és néixer  a la nova mirada que tenim; un poc per haver après dels fracassos, i molt, justament per haver-nos allunyat per un moment del "que sempre fèiem en el lloc de sempre".

Els petits o grans èxits del camí són els incentius per seguir endavant. Incloent en ells la subjectiva sensació de que estem cada cop més aprop d'allò que sortim a buscar o d'allò que mai pensem que podríem trobar.

Sortir de lo conegut darrere d'un desafiament d'un repte o d'un somni és, en si mateix, un fet que modifica l'escencia del què comprèn el camí. Animar-se a deixar lo quotidià és el principi de tot coneixement, especialment del conèixer-se a un mateix.

La mitologia explica moltes històries sobre el poderós Hèrcules, meitat home, meitat deu. Aquest heroi era, per tota Grècia, l'encarnació del guerrer invencible. No obstant, Hèrcules, havia rebut del famós i infal·lible oracle de Delfos, una profecia. Algun dia, Hèrcules trobaria una criatura que acabaria per derrotar-lo. L'heroi cauria vençut als seus peus i la criatura decidiria si matar-lo o deixar-lo viure.

Potser per enfrontar el seu destí, potser per la seva judara obediència al rey Euristeo, Hèrcules va acceptar el desafiament de les dotze proves que li va proposar el monarca de Mecenes. Així va ser com Hèrcules va marxar cap al seu primer desafiament deixant la seva bellíssima esposa Deyanira, a qui estimava amb passió.