Tot al meu voltant són cares velles i llocs on elles,
es fan més velles un somriure va anar a la carrera,
per no anar enlloc, per no anar enlloc.
I les llàgrimes omplen els seus gots,
sense expressió, sense expressió,
amago el cap per ofegar el dolor,
demà tampoc, demà tampoc.
I a vegades em fa riure, d'altres em fa plorar
somnis que no em deixen viure al lloc on millor està
trobo difícil dir-te, més difícil d'acceptar
quan la gent camina en cercles el que veig és un
món boig
món boig
Els nens esperen que arribi el seu dia
per molts anys, per molts anys
si em poguessin escoltar els hi diria
seu i escolta, seu i escolta
els nervis em menjaven a l'escola
no em coneixia, no em coneixia
i la professora amb la lliçó
em mira dintre, em mira dintre
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada