Princesa busca marit

Hi havia una jove princesa, que volia trobar a un espòs digne d'ella, que l'estimés vertaderament. Però havia posat una condició: escolliria marit entre tots els que fossis capaços d'estar 365 dies al costat del mur del palau a on ella vivia, sense separar-se ni un sol dia. 

Es varen presentar centenar, mils de pretendents a la corona reial. Però clar; al primer fred la meitat se'n van anar, quan va començar el calor la meitat de l'altre meitat també va marxar, quan van començar a gastar-se els coixins i es va acabar el menjar, van desaparèixer la meitat de la meitat de la meitat. Havien començat el primer de gener, quan va entrar el desembre, varen començar de nou els dies freds i només va quedar un jove.

Tots els demés havien marxat; cansats, avorrits, pensant que cap amor valia la pena. Només aquest jove que havia adorat la princesa des de sempre, estava allà, en aquella paret, en aquell mur, esperant amb paciència que passessin els 365 dies. 

La princesa que havia depreciat a tots, quan va veure que aquest noi es quedava; va començar a mirar-lo, pensant que potser aquest seria l'home que volia de veritat. L'havia espiat en Octubre, s'havia passejat davant d'ell al Novembre, i pel Desembre, disfressada de camperola i li havia deixat aigua i menjar, li havia vist els ulls i se'n havia adonat la seva mirada sincera. Llavors li va dir al rei:  - Pare crec que finalment tindràs un casament, i que per fi tindràs nets, aquest és l'home que de veritat m'estima -. El rei content, va començar a preparar-ho tot, i li va fer saber al jove, a través de la guàrdia que el primer de Gener, quan es complissin els 365 dies, l'esperava en el palau, perquè volia parlar amb ell. 

Tot estava preparat, el poble estava content, tot el món esperava ansiosament el primer de Gener. El dia 31 de desembre, el dia després d'haver passar les 364 nits i els 365 dies allà, el jove es va aixecar del mur i va marxar. Va anar a casa seva i quan la seva mare el va viure li digué: - Fill volies tant a la princesa, vares estar 364 nits, 365 dies i l'últim dia te'n vas. Què ha passat? No podies aguantar un dia més? -

I ell li va contestar: - Saps mare, me'n vaig assabentar que m'havia vist, me'n vaig enterar que m'havia escollit, vaig saber que li havia dit al seu pare que es volia casar amb mi i, tot i això, no va ser capaç d'evitar-me una sola nit de dolor, podent fer-ho, no em va evitar una sola nit de patiment. Algú que no és capaç d'evitar-te una nit de patiment no mereix el meu Amor, veritat mare?  Quan estàs en una relació, i te'n adones de que podent evitar-te una mínima part de patiment, l'altre no ho fa és, perquè tot s'ha acabat.

Jorge Bucay