El plantador de dàtils

Ara exposaré un conte de'n Jorge Bucay:

En un oasis amagat entre els més llunyans paisatges del desert es trobava el vell Eliahu de  genolls, al costat d'unes palmeres datileres. El seu veí Hakim, el acaudalat mercader, es va parar en el oasis perque els seus camells abreugessin i va veure a Eliahu suant mentre semblava que cabés sorra. 

- Què tal? Que la pau estigui amb tu.

- I amb tu - Va contestar Eliahu

- Què fas aquí, amb aquesta calor i aquesta pala a les mans?

- Estic sembrant - va contestar el vell

- Què sembres aquí, Eliahu? 

- Dàtils - va respondre Eliahu mentre assenyalava el palmar del seu voltant.

- Dàtils! - va repetir el recent arribat. I va tancar els ulls com qui escoltés la gran estupidesa del món amb comprensió. - La calor t'ha ferit el cervell, volgut amic. Vine, deixa aquesta feina i anem a la botiga a veure una copa de licor. 

- No, haig d'acabar. Després si vols, beurem...

- Diguem, amic. Quants anys tens?

- No sé... seixant, setanta, noranta... no sé... ho he oblidat. Però, què t'importa?

- Mira amic, les datileres tardes més de cinquanta anys en créixer, i només quan es converteixen en palmeres adultes estan en condicions de donar fruits. Jo no t'estic desitjant el mal, i ho saps. Tant de bo, visquis fins als cent i un anys, però tu saps que difícilment podràs arribar a collir res del que avui estàs sembrant.  Deixa això i vine amb mi.

- Mira, Hakim, jo he menjat dàtils que van sembrar altres, altres que tampoc van somiar amb menjar aquests dàtils. Jo sembro avui per que altres puguin menjar demà els dàtils que jo estic plantant... i encara que només fos en honor a aquell desconegut, val la pena acabar la meva feina.

- M'has donat una gran lliçó, Eliahu. Deixa'm que et pagui una bossa de monedes per l'ensenyament que avui m'has donat. - y dient això, Hakim va posar en la mà del vell una bossa de coure.

- T'agraeixo les teves monedes, amic. Ja veus, a vegades passa això: tu em pronosticaves que no arribaria a collir res del que sembrés, i semblava cert, però, fixa't, encara no he acabat de sembrar i ja he collir una bossa de monedes i la gratitud d'un amic.

- La teva saviesa em sorprèn, ancià. Aquesta és la segona gran lliçó que em dones avui, i potser és la més important que la primera. Deixa'm doncs que pagui també aquesta lliçó amb una altre bossa de monedes. 

- Y a vegades també passa això - va seguir l'ancià, extenent la mà mirant les dues bosses de monedes -: vaig sembrar per no collir i, abans d'acabar de sembrar vaig collir no només una, sinó dues vegades!

- Ja prou, vell! No segueixis parlant, si segueixes ensenyant-me coses tinc por de que tota la meva fortuna no sigui suficient per pagar-te...