Com anar al cel i tornar
Nina de molsa i glaç, que ara em dorms al costat
et llevaràs un dia amb un cert regust estrany.
Et faràs l’esmorzar, iogurt amb cereals,
i quan batis la porta notaràs que tot és fals,
sense fixar-te que ensopegues amb el gat
ni amb aquell nom que vas guixar amb les teves claus,
mig esborrat, com les paraules que ja no em parles...
Nina de sucre i fang, que ara jeus al sofà
t’aixecaràs un vespre pressentint aquest final
I mentre fas el sopar, llesques de pa torrat,
l’estómac encongit t’avisarà que s’ha acabat,
sense mirar la foto de les nostres mans
que ens vam fer un dia dins el llit al fer-se tard
no fa pas tant, quan em parlaves sense paraules...
D'un amor llarg com anar al cel i tornar;
d'un amor boig com pluja seca;
d'un amor dolç com panellets de pinyons;
d'un amor feréstec, com les pel·lícules d'en Truffaut.
Nina de marbre i sal, un dia em deixaràs
tots els prestatges buits de roba teva per planxar.
Remenant els records mentre em faig el dinar,
sopa de meravella i un bistec amb poca sal,
sense parar de dir-te coses amb el cap
com quan dormies i jo estava desvetllat,
tot enyorant, quan em parlaves sense paraules...
Un amor llarg com anar al cel i tornar;
un amor boig com pluja seca;
un amor dolç com panellets de pinyons;
un amor feréstec com els que surten a les cançons.
Un amor llarg com anar al cel i tornar;
un amor boig com pluja seca;
un amor dolç com panellets de pinyons;
un amor feréstec com els que surten a les cançons.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada