Un dels llibres que hem llegit aquest estiu ha estat el de "Postdata: T'estimo".
Tal i com diu a la contraportada "La Holly i en Gerry són una parella perfecta. Nòvios des de l'institut, s'estimen com si no poguessin viure l'un sense l'altre. Fins que un dia passa l'impensable: en Gerry contreu una greu malaltia i mor. A la Holly li sembla que la vida ja no té sentit, però al cap de poc temps rep un misteriós paquet i en obrir-lo descobreix que, abans de morir, en Gerry li ha deixat unes cartes, una per a cada mes, amb instruccions sobre coses que ha de fer per sortir-se'n. Totes les cartes tenen com a signatura " .
El llibre narra totes i cada una de les proves que li anava preparant en Gerry per tal de posar superar el mal tràngul inesperat, també explica com una persona n'és de capaç de posar-se objectius i apuntar a la lluna per aconseguir-los.
"Era un dona que cometia errors, que de vegades plorava un dilluns al matí o de nit, al llit. Era una dona que sovint s'avorria de la seva vida i li costava molt llevar-se per anar a treballar. Era una dona que ben sovint tenia un mal dia, es mirava al mirall i es preguntava perquè no anava més sovint al gimnàs. Era una dona que de vegades detestava la feina que feia i es qüestionava per quina raó havia de viure en aquest planeta. Era, en fi, una dona que de vegades entenia malament les coses. D'altra banda, també era una dona amb un miliño de records feliços, que coneixia el significat de l'amor de debò i que estava disposada a gaudir de la vida, de l'amor i a crear nous records. Tant si trigava deu mesos com deu anys, la Holly obeia el missatge final d'en Gerry. Fos el que fos que l'esperava, sabia que li obriria el cor i el seguiria allà on la portés."
Podria estar hores i hores mencionant textos del llibre, perquè considero que les meves paraules no són les adequades per posar-me a la pell de l'autora de la història, degut a que no hi ha manera millor d'expresar-ho. De fet, és un llibre molt recomenable, però pels qui no els agradi llegit a sota trobareu la pel·lícula per si la voleu veure.
El llibre narra totes i cada una de les proves que li anava preparant en Gerry per tal de posar superar el mal tràngul inesperat, també explica com una persona n'és de capaç de posar-se objectius i apuntar a la lluna per aconseguir-los.
"Era un dona que cometia errors, que de vegades plorava un dilluns al matí o de nit, al llit. Era una dona que sovint s'avorria de la seva vida i li costava molt llevar-se per anar a treballar. Era una dona que ben sovint tenia un mal dia, es mirava al mirall i es preguntava perquè no anava més sovint al gimnàs. Era una dona que de vegades detestava la feina que feia i es qüestionava per quina raó havia de viure en aquest planeta. Era, en fi, una dona que de vegades entenia malament les coses. D'altra banda, també era una dona amb un miliño de records feliços, que coneixia el significat de l'amor de debò i que estava disposada a gaudir de la vida, de l'amor i a crear nous records. Tant si trigava deu mesos com deu anys, la Holly obeia el missatge final d'en Gerry. Fos el que fos que l'esperava, sabia que li obriria el cor i el seguiria allà on la portés."
Podria estar hores i hores mencionant textos del llibre, perquè considero que les meves paraules no són les adequades per posar-me a la pell de l'autora de la història, degut a que no hi ha manera millor d'expresar-ho. De fet, és un llibre molt recomenable, però pels qui no els agradi llegit a sota trobareu la pel·lícula per si la voleu veure.
Trailer de la pel·lícula
Veure la pel·lícula (Postdata; te quiero)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada