Passa al contingut principal

Una abraçada a totes les acampades anticapitalistes

At versaris per la Tuerka lletra




At versaris per la Tuerka, 2011. Una abraçada a totes les acampades anticapitalistes, salut.

Ni la sensació d’estar canviant la història d’alguns, ni l’escepticisme d’altres puristes, no. Uns per entusiastes, els altres per no veure que la indignació arriba sobtada i trunca les apostes. L’esquerra líquida acampa còmode, inconcreta, difusa i per això innòcua i s’estampa. L’esquerra sòlida no pot anar amb l’Anti-during en la mà, però tampoc rajar des de casa fent la pua.

Molt ingenu pobre que es feia dir polític mentre crida les consignes de l’esquerra. Molta parra en assemblees llargues de collons, és típic: la fòbia a assumir contradiccions del cínic. Pasqual Serrano i Manuel Delgado la claven sempre; tu amb Toni Negri. Predicant amb l’exemple, jo: En el 2001 Argentina s’incendiava, una plaga aplacada, un discurs massa simple.

Calen nous models, però no partir de zero. Calen lideratges, que no manipular-lo. Cal ensorrar mites, com pensar que assemblees de 15.000 persones podran enderrocar-lo. L’escriptura ponderada i el seu tempo. La ponència i votació reflexionada, ho sento, sovint no és efectista com la massa furiosa, però quan cau la nit segur que il·lumina alguna cosa.


I como muestra un botón, mira Bildú.
I como muestra un botón, mira Venezuela.
I como muestra un botón, mira les CAV i les CUP i les assemblees de barri, julandrón.

Que et caguin a la cara, que et pixin a la boca. La banca, la pseudopolítica i la coca, toca el que toca, apretar-se el cinturó, riure amb el bufó i votar en aquesta operació triunfo. 22M i canvi d’alcalde, un violador que arrenca les faldes en el FMI. Diuen que la vida és així, a la merda el que ha costat sang aconseguir!

A Madrid la “chispa” i a Barna l’espurna. La penya es crispa i pren plaça Catalunya. Democràcia superficial contra profunda. Se sent la pudor dels seus vots en una urna i blablabla... des del patritisme ranci, eh, jo no defenso l’spanishrevolution, que ningú s’ho pensi! Però veig a gent normal que parla de política i trenca amb el silenci.  Dispensi, no necessitem les seves cúpules, han perdut el nord les seves brúixoles.

Quanta democràcia aguanta la rutina? Quants demòcrates haurien de tastar la guillotina? Bildu fa saltar l’adrenalina, la CUP camina fent feineta de formiga, la UM9 a Ribes, Gent de Gramenet, el COP a Ripollet presentant alternatives. Cadascú al seu bàndol i cadascú al nostre, Assemblea de Barri amb el foc de la proposta!

Cau el socialdemòcrata i torna la dreta. Tornen temps de carrer, tornen temps de guerra!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La receta de la amistad

La receta de la amistad Ingredientes: Un paquete grande de CARIÑO . Tres tazas de ALEGRÍA . Mucha COMPRENSIÓN . Taza y media de COMPAÑERISMO . RESPETO a montones. Dos tazas de GENEROSIDAD . Una pizca de PICARDIA . Diez onzas de FIDELIDAD . Una libra de CONFIANZA . _ Para preparar: Mezcla a fuego lento: CARIÑO , ALEGRÍA y COMPAÑERISMO . Échale el RESPETO y mezcla bien. Dale color con PICARDIA y condiméntalo con FIDELIDAD Y CONFIANZA . Agrega bastante GENEROSIDAD Y COMPRENSIÓN . Bate todo con mucho AMOR y por favor no dejes que se enfríe jamás.

Et trobo a faltar...

Jo no sé el què sento, ni com, ni perquè... el que i és cert, es que et trobo a faltar... Un sol segon al teu costat, és per a mi, tota una vida! I et vull al meu costat milions de milers de centenars de vides... com dos en un etèrnament enrredats!  

Cant d'amor

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...