Passo els dies esperant la nit, per poder altre cop somiar amb tu i tan sols fer-te meu, al meu somni. A mida que passa el temps ,necessito més i més, la teva tendresa,la teva mirada,els teus ulls,mirant els meus, els teus dits acaronant el meu cos nu, besar els teus llavis eternament, morir d'amor amb tu,en la passió més salvatge i tendra a l'hora, necessito la suor dels nostres cossos units per un estel màgic d'esperança.
Encara que tot això s'esvaeixi quan obri els ulls. Cada matí desperto amb un somriure, a la mirada,una estranya brillantor, com si aquella nit l’haguéssim passat junts, com si trobar-me amb la realitat no fos un malson. miro a un costat i no hi ets, m'envaeix la desolació, en saber que aquell somni tan sols és real al meu cor. La teva imatge gravada a la meva retina, no la puc oblidar.
Cada cop que tanco els ulls,veig el teu cos i el necessito ferotgement, el guaito de lluny,sense poder-m'hi apropar. Cada nit em demano,quan serà el dia que obri el meu cor amb sinceritat, però el temps passa,el meu amor segueix, i el meu cor continua sol. Ja és tard,he deixat passar l'oportunitat i sense poder-ho evitar,t'has anat de la meva vida per la porta del darrera i sense acomiadar-te m'has deixat clavada al cor una gran ferida, que mai no curarà.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada