Moltes vegades pensem que és l' amor, i no sabem respondre'ns... La vida és com un laberint, o sabem com escapar d'ella. Algunes vegades ens basem en accions dràstiques i no reflexionem en el què estem fent o anem fer.
Quan un té a un amor llunyà es pateix, es plora. En moltes ocasions t'adorms plorant perquè aquest amor que tu vols, no ho tens a prop i està molt lluny ... En algunes ocasions s'ha de sacrificar aquest amor i has de deixar-lo anar ... Quan arriba aquest dia et mors, quedes morta en vida ...
Passen dies, mesos i de vegades anys i no pots oblidar a aquest gran amor que et va fer sentir coses meravelloses ..et preguntes "com puc oblidar??" i no tens la resposta.
Busques fonts que t'ajudin a treure tot aquest dolor de l'ànima però no en trobes cap que t'ajudi... Moltes persones diuen que amor de lluny feliços els quatre, o amor de lluny, amor de pendejos... Jo crec que això depèn en cada persona i parella...Si tenen molta comunicació no hi ha per què enganyar... Sacrificar un amor és donar-li la llibertat, deixar-lo anar.
Cada minut aquesta persona que potser has deixat anar o encara no ho deixes t'ho agrairà i saps al veure feliç a la persona, tu també ho estaràs per que el teu sabràs molt bé que el aquesta feliç i aquesta felicitat te la transmetrà... Amor de lluny és molt difícil, però tampoc impossible.
Tot en aquesta vida es pot aconseguir i per això es requereix molta força i voluntat ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada