Mentre em parlaves i jo et mirava,
es va aturar el temps en un instant:
l'amor em deia i jo li obeïa.
Mentre em xiuxiuejava i jo t'estimava,
es van alçar els sentiments,
va manar la teva veu,
el cel es va fer visible en els teus ulls,
i jo vaig pronunciar el voler en els teus llavis.
Va ser una mirada,
un frenesí de petons,
una luxúria de sentiments.
Va ser un instant sense fi,
sense temps per somiar.
I llavors despertem,
... i seguim estimant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada