Passa al contingut principal

El camí passat

El passat, moltes ocasions reneguem del mateix, i ens jurem i perjurem que no tornarem a passar pel mateix camí que varem fer en un altre moment de la vida. En primer lloc, mai hem de dir MAI, perquè no sabem el què ens espera la vida, i encara millor dir, la vida dóna moltes i moltes voltes i sempre imprevisibles en si mateixes. En segon lloc, saber, pensar i ser conscients que aquell camí que varem realitzar, que el varem prendre en un altre moment, amb unes altres circumstàncies, i amb una altra filosofia, coneixement, perspectiva, i una sèrie d'elements que ens defineixen a la persona i al nostre conjunt. 

I en tercer lloc, i el més important, és que aquell camí que ara en el present, no volem prendre, ha estat fonamental per créixer i madurar com persones, i que si en aquell moment no l'haguéssim agafat, ara no sabríem què comporta agafar-lo, i encara pitjor, ara desitjaríem agafar-lo. 

Nosaltres, les persones tenim un comportament en base a un coneixement i unes experiències que anem vivint, siguin bones o dolentes, són importants per tal de definir la persona a l'actualitat.

Cada cosa té el seu temps, i a cada temps la seva cosa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La receta de la amistad

La receta de la amistad Ingredientes: Un paquete grande de CARIÑO . Tres tazas de ALEGRÍA . Mucha COMPRENSIÓN . Taza y media de COMPAÑERISMO . RESPETO a montones. Dos tazas de GENEROSIDAD . Una pizca de PICARDIA . Diez onzas de FIDELIDAD . Una libra de CONFIANZA . _ Para preparar: Mezcla a fuego lento: CARIÑO , ALEGRÍA y COMPAÑERISMO . Échale el RESPETO y mezcla bien. Dale color con PICARDIA y condiméntalo con FIDELIDAD Y CONFIANZA . Agrega bastante GENEROSIDAD Y COMPRENSIÓN . Bate todo con mucho AMOR y por favor no dejes que se enfríe jamás.

Et trobo a faltar...

Jo no sé el què sento, ni com, ni perquè... el que i és cert, es que et trobo a faltar... Un sol segon al teu costat, és per a mi, tota una vida! I et vull al meu costat milions de milers de centenars de vides... com dos en un etèrnament enrredats!  

Cant d'amor

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...