Sóc feliç

Malgrat totes les dificultats que tenim dia a dia per tirar endavant, cal somriure i cal parar enmig del camí, per adonar-nos de tot el què hem recorregut sense pensar en tot el què ens falta per recòrrer.

Malgrat totes aquelles persones que es dediquen a no viure ni a deixar viure perquè els altres són feliços, cal despeciar els seus gestos de menyspreu i mirar cap a un altre cantó esperant que en algun moment del camí ens poguem trobar amb millor i més gent.

Malgrat tots els obstacles, sots i entrebancs qe ens trobem a la vida, cal buscar-li la seva part positiva i deixar-nos de melanconies, penes i tristeses quan sense ells no seriem res.

Tenia un professor que un cop em va dir, "a la vida no cal viure d'il·lusions però si amb il·lusions, t'has de marcar un objectiu per caminar en direcció a ell"... desprès de donar-hi voltes, ara ja sóc a l'objectiu que buscava, i és ara quan puc afirmar que sóc feliç. Estic acabant els 7 anys d'estudis que porto a sobre l'esquena amb dos títols oficials i una diplomatura, estic amb la persona que més estimo, acompanyada de persones que es desfan per fer-me feliç, estic situada a la terra i  ciutat que més m'agrada, estic treballant per una i moltes causes comuns, des de l'alliberament nacional d'aquesta terra a on faig amistat amb molt bona gent que també em fa feliç, fins a la desigualtat social, el comerç just i el pobres del quart món que també ells són molt agraïts fent-me a mi feliç d'estar treballant pel mateix. Enrecordeu-vos d'aquella frase "si somrius a la vida, la vida et somriurà", i us puc assegurar que és ben veritat, en aquesta vida reculls del què sembres, si no; tal faràs, tal trobaràs!