Passa al contingut principal

Sense paraules

Avui explicaré el conte modern del príncep i la ventafocs(avall podreu veure la pel·lícula); el príncep és un jove anomenat prou esbojarrat que treballa i li agrada molt la festa, els amics, les birres, i altres coses... i la ventafocs és senzilla com altres princeses en aquest món, treballa, estudia, fa política, ajuda al sector social amb risc a l'exclosió social, etc, en fi, com una princesa de tota la vida!

Un dia varen trucar a la ventafocs al mòbil, per dir-li que havia de treballar durant tota una nit darrere la barra d'un bar mentre sonàven Els Pets (un grup de música), i ella encantada hi va anar, però.... allà hi havia el príncep disposat a ajudar i a parlar, fins que es va creuar amb la princesa que aquell dia anava com una drapaire, però ell davant aquesta imatge és va quedar immòbil durant uns segons, ell i ella van haver de treballar durant molta estona... fins que sense adonar-se'n se'ls va acabar la nit, i un cop varen ser les 6 de la matinada sortint el sol, la princesa havia d'anar al Castell Via-Aurèlia a descansar. 
A partit d'aquell dia va ser la fi del principi, i el príncep i la princesa anaven quedant per refugiar-se del seu amor i el seu sentiment. Al principi van haver-hi moments difícils, moments de turbulències amoroses, "que si, que no, que si-no, que no sé si jo que tu m'estimes però jo si sé que jo t'estimo perquè si jo sabés que tu m'estimes ja no hi hauria cap problema, però clar... fer, no fer, deixar de fer perquè desprès jo no sé si tu m'estimes, però clar... hòstia!" Evidentment cadascú és conscient lo seu, i només ells ho poden saber, però el cas és que aqueslla situació va durar prou més de l'esperat.

Però el temps ha anat passant i el príncep i la ventafocs han viscut moments molt divertits, moments a on han compartit records i somnis, i moments de lliuta a on han compartit la feina amb altres companys de partit. 

Fins que... passat un temps el príncep s'agenolla davant la princesa, i li pregunta; - Et vols casar amb mi?, i la princesa li respón que si amb el cap i es queda sense paraules mentre que li regalima una llàgrima per la galta.

Un gat i un gos aquest conte ja s'ha fos!

Clica al Play per veure la pel·lícula online

Entrades populars d'aquest blog

La receta de la amistad

La receta de la amistad Ingredientes: Un paquete grande de CARIÑO . Tres tazas de ALEGRÍA . Mucha COMPRENSIÓN . Taza y media de COMPAÑERISMO . RESPETO a montones. Dos tazas de GENEROSIDAD . Una pizca de PICARDIA . Diez onzas de FIDELIDAD . Una libra de CONFIANZA . _ Para preparar: Mezcla a fuego lento: CARIÑO , ALEGRÍA y COMPAÑERISMO . Échale el RESPETO y mezcla bien. Dale color con PICARDIA y condiméntalo con FIDELIDAD Y CONFIANZA . Agrega bastante GENEROSIDAD Y COMPRENSIÓN . Bate todo con mucho AMOR y por favor no dejes que se enfríe jamás.

Et trobo a faltar...

Jo no sé el què sento, ni com, ni perquè... el que i és cert, es que et trobo a faltar... Un sol segon al teu costat, és per a mi, tota una vida! I et vull al meu costat milions de milers de centenars de vides... com dos en un etèrnament enrredats!  

Cant d'amor

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...