Reflexió política

Reconeixem que no estem passant per una situació d’estabilitat política. Per solucionar un problema, primer cal reconeixe’l, molt bé, i què? Estem veient persones “indignades” que surten al carrer reclamant diverses coses, entre d’elles la llei electoral, els polítics corruptes, i tot un reguitzell de qüestions que en depèn de cada persona, però en general la gent està indignada. Molt bé!

És lògic que en la societat de la informació i de la “intel•ligència” la gent sigui plenament conscient del què hi ha, el que no i del què deixa d’haver-hi, i evidentment exerceixi el seu dret a la lliure expressió, però d’aquí a oblidar el passat més immediat i no aprendre la història actuant antidemocràticament n’hi ha un bon tall.

Jo sóc la primera indignada al veure que la gent es queixa de la democràcia i a la vegada no exerceixen el seu dret a decidir i a escollir lliurement, recordem, hem estat durant anys governats per un dictador que el poble no el va escollir, i ell mateix va fer i va desfer al seu gust, sense tenir en compte la veu del poble, les manifestacions o les reunions clandestines (si, potser si que les tenia en compte, però per callar boques, que desprès d’altres se’n obrien). Varen ser els nostres avis, que van lluitar per aconseguir una democràcia, que ara està tacada i corrupte, si és cert, desprès en parlarem, però ells ho van fer-ho amb tot l’esforç del món i molts hi van perdre la vida pel camí.

La multitudinària manifestació
de 1977 reclamant l'Estatut

Tots sabem que la història són cicles que es van repetint, però la història no està per escriure-la i deixar-la oblidada en el moble de casa teva o el cofre més antic de les golfes criant pols, la història està escrita perquè aprenguem en el futur a no repetir els errors del passat, i en això, hi estem tots involucrats (petits i grans).

Si la gent vol donar lliçons de política, pregunto, perquè no formen un partit polític, entren en el joc de la democràcia (òbviament democràticament) i intenten canviar el què no els agrada des de dins? O és que potser no saben com fer-ho? O no tenen prou coneixement polític per tal de fer-ho? Això si, criticar és molt fàcil. Perquè no donem solucions, en comptes de trepitjar les que ens ofereixen? La política requereix medicines, no receptes!

Fins ara teníem a Catalunya el govern del tripartit, un govern etiquetat i jutjat des del primer dia de constitució del mateix, varem tenir una oposició que es dedicar plenament a criticar i no deixar treballar. Varen ser quatre anys, que es va fer el què bonament es va poder, i se’n varen fer moltes de coses, però els de l’oposició se’n varen encarregar de que sortís a la llum pública tant sols el dolent que feien i els mitjans de comunicació tampoc varen col•laborar en ressaltar la feina ben feta (recordem aquella frase dels Brams; “la premsa és lliure, no hi ha manipulació i qui ho digui estarà en contra de la llibertat d’expressió”.).

I un cop es va convocar a la ciutadania a les urnes, la majoria va votar pel canvi desconeixent quin era el canvi, però ells erra que erra, volien un canvi, aquí el tenen! I ara un part d’ells, surten al carrer en contra de les retallades, que potser no varen contrastar la informació amb diferents mitjans de comunicació? O que potser varen votar a cegues sense llegir-se la declaració de principis i el programa electoral? – És igual, no cal buscar-hi pèls als ous de gallina, perquè a on no hi ha no en raja! -.

A dia d’avui la ciutadania viu més preocupada per què fa la Belen Esteban i sus hierbas, la premsa del cor, tenir feina cada dia, i en general viure el dia d’avui sense pensar en el demà, i aquest és un problema preocupant que hi ha des de la política. S’han de fer canvis, i canvis prou importants per generar interès polític en la societat, canvis que generin converses de cafè perquè la gent parli de política i no és dediqui a criticar-la o a enfonsar-la, sinó que la gent faci crítiques constructives amb valor i principis (d’allò que ja no se’n parla).

I per acabar voldria fer una quatre pinzellades de reflexió política de cara als següents comicis electorals que si no hi ha canvis seran al març del 2012; recordar, en primer lloc que els nostres avis van lluitar molt per arribar a poder ficar els nostres vots en unes urnes, per tant, s’ha d’exercir el nostre dret a la lliure elecció, en segon lloc que no estem davant un bipartidisme (encara que ho sembli), que hi ha altres formacions polítiques amb ganes de fer canviar les coses EN POSITIU, en tercer lloc i per acabar, ja que estem en la societat de la informació i la "intel·ligència", sobretot abans de votar siguem plenament conscients del què votem i perquè ho fem.

Núvol dels drets humans