Passa al contingut principal

Galicia; una terra de records i somnis



"Chove en Santiago, meu doce amor camelia branca do ar brila entebrecida ao sol. Chove en Santiago na noite escura. Herbas de prata e sono cobren a valeira lúa. Olla a choiva pola rúa laio de pedra e cristal. Olla no vento esvaido soma e cinza do teu mar. Soma e cinza do teu mar Santiago, lonxe do sol; agoa da mañan anterga trema nomeu corazón."


Tot just em trobo en una terra a uns 900 quilòmetres en línea recta i uns 1.200 de carretera de casa meva, més concretament a la ciutat de Santiago de Compostela.  La intenció d’espetegar en aquest món era molt clara; DESconnectar del món que m’envolta, viure, gaudir i poder veure el bosc més enllà de l’arbre que tinc davant.

En vistes que aquí no hi ha cobertura, ni tampoc Internet, tampoc tenia la intenció de connectar-me a través de cap via, però no me’n he pogut estar de poder comentar i explicar aquesta experiència de tota aquesta setmana. És molt difícil d'expresar el què sento ja que tinc tot un rebombori de sentiments i sensacions que hauria de canalitzar per tal de fer-ho de forma ordenada i equitativa. 

Estic situada al Monte do Bachao a Santa Cristina de Fecha i és un lloc a on em transme molta pau espiritual que m'ha ajudat de inspirar-me per tal d'escriure i expresar les meves opinions lliurement, que pròximament quan les acabi de polir les compartiré.


Ara penjaré un reguitzell de fotografies de tot el què he anat visitant...

Aquest és el lloc a on ens ubiquem
Baiona
Pont medieval de Baiona

Un dels llocs que més m'ha impactat ha estat Finisterra; és el principi i la fi del camí; un lloc a on deixes enrere tots els mals rotllos per tornar a caminar endavant. Aquí estàn les fotografies juntament a la Cançó de Mago de Oz de Finisterra. 


Ayer como la nieve en la mar las cosas ya no parecían igual, la gente se olvidó de reíry al Sol le cuesta tanto salir... Hoy el bufón no paró de llorar, el mudo al fin ha aprendido a cantar, las doce a las campanas despertó, la esperanza, por cambio de negocio, cerró...Grita el silencio al sordo que todo va mal, nada está bien, corre la estatua a evitar que salpique el olvido, que moje el agua del Mar. Por fin te has decidido a venir. He oído tanto hablar de ti,en mis sueños te he visto llegar,  en tus ojos veo el mal. Desde hace siglos gobernar has querido en todas las almas, y pocas han cedido, las más al Reino de Luz llegarán, las menos al Reino del Mar del Olvido. Si has aprendido la lección, si has observado como son, necesitan a un líder obedecer, hagamos una coalición. En ellos he visto el miedo a la soledad, miedo a la muerte, y el dolor al terminar de amar. Hagamos un pacto, al libre albedrío déjalos y yo les daré progreso, armamento y civilización. Repartámonos sus almas, el futuro es para mí. Mientras Tú utiliza tu Iglesia, adormécemelos, consumo, televisión e inflación, nuevo orden, globalización, es mi regalo, y frente al ordenador al otro lado os llevaré... Déjame explicar, deja de oír, escúchame, parias del mundo, venid a la libertad. Ahora empieza tu camino, sólo tú eres el señor de ti,el progreso está en tu espíritu y no en una ciudad. Sólo tú elige tu destino, sólo tú decide invertir en tu espíritu...o en una central nuclear. No creas en quien desde una sotana sólo ve "negritos" a quien convertir, en vez de aprender de ellos a vivir. Ahora empieza tu camino, sólo tú eres el señor de ti, el progreso está en tu espíritu y no en una ciudad. Sólo tú elige tu destino, sólo tú decide invertir en tu espíritu... No a las dictaduras, no a la impunidad, no al comercio injusto que explota al menor de edad. Sí a las autocracias, sí a la libertad, el tercer mundo va a estallar. Juntemos las fuerzas para resistir a Pinochet en Chile, y en Chechenia a un tal Putin,levantaos en Bosnia, inmigrantes venid, el tercer mundo ya está aquí. Buenos días boletines de información, les habla tu emisora "Radio tus cojones": Sorprendido un político incapaz de engañar a un obispo no putero y pobre de verdad, un documental ha sido líder de audiencia, Pepe a Marta ya no pega y la tiene en cuenta, se llevan las gordas y la inteligencia, Ojalá fuera verdad. Han hallado en Compostela, a los pies del Apóstol envuelto en una tela,misterioso cofre, y dentro un CD ROM, con una inscripción : "En Satania estás es el fin del camino".

  Però, malgrat la fi del camí, continuem avançant...

La catedral de Santiago de Compostela

No era el hombre más honesto pero él era un hombre valiente y fiel, tampoco la piedad se cobijaba en él. Malvivía, alquilando por tres maravedís su espada y vizcaína en ajustes de poco lustre y de peor fin. Eran tiempos duros y había que buscarse el pan reinaban la picaresca, la espada y el voto a tal. Brilla el acero en su mano perla su cara el sudor donde el mar no tiene dueño irá, irá a buscar. A su espalda, una sombra y a pie le seguía sin perder ningún detalle parecía aprender. Su mirada reflejaba calma y paz, su voz grave y familiar relataba leyendas de la antigüedad. Algo misterioso lo envolvía, no dormía jamás, cuentan que se alimentaba del relato popular. Brilla la cruz de Santiago en su pecho, por el Sol su rostro jamás descubrió su nombre ocultó. En el tejado del tiempo en el desván de los sueños se ahoga una voz: No creas en todo lo que veas sólo haz caso a tu intuición y si albergas la duda, nunca nunca hallarás consuelo en tu interior lanza bien los dados porque el juego del camino ha comenzado. Agudiza tu ingenio sírvete de magia, sírvete del tarot, lee en el alma del bosque y adivina donde la muerte se escondió. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La receta de la amistad

La receta de la amistad Ingredientes: Un paquete grande de CARIÑO . Tres tazas de ALEGRÍA . Mucha COMPRENSIÓN . Taza y media de COMPAÑERISMO . RESPETO a montones. Dos tazas de GENEROSIDAD . Una pizca de PICARDIA . Diez onzas de FIDELIDAD . Una libra de CONFIANZA . _ Para preparar: Mezcla a fuego lento: CARIÑO , ALEGRÍA y COMPAÑERISMO . Échale el RESPETO y mezcla bien. Dale color con PICARDIA y condiméntalo con FIDELIDAD Y CONFIANZA . Agrega bastante GENEROSIDAD Y COMPRENSIÓN . Bate todo con mucho AMOR y por favor no dejes que se enfríe jamás.

Et trobo a faltar...

Jo no sé el què sento, ni com, ni perquè... el que i és cert, es que et trobo a faltar... Un sol segon al teu costat, és per a mi, tota una vida! I et vull al meu costat milions de milers de centenars de vides... com dos en un etèrnament enrredats!  

Cant d'amor

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...