Patarrufa ♥

A noite de San Xoán - Na Lúa É a noite de San Xoán: - Ide rapaces, De todo mal capaces; Collede herba ferrenta, Collede brizos, menta, E sarxa rabuxenta; Collede sabugueiro, E follas de loureiro; E collede sambuco, Tamén herba do cuco; Collede herba gateira, Aurego, herba cabreira, Con herbas dos eremos; Collede herba dos demos.. Collede herba do inverno, Collede, se podedes, herba do inferno... E facede con todo unha fogueira, No medio da lareira: E decide: -Ide bruxas, E agoreiras curuxas; Ide, casta embustera, Que se casa e se marcha con calquera; Ide, raza insidiosa, Sulfida e veleidosa, De extraña condición, Que sempre di que non; Ide, falsas belezas, Que trastornades dos tontos as cabezas; Abortos do profundo, Capaces todas de perder o mundo. (E facede con todo unha fogueira)

Avui explicaré el conte modern del príncep i la ventafocs(avall podreu veure la pel·lícula); el príncep és un jove anomenat prou esbojarrat que treballa i li agrada molt la festa, els amics, les birres, i altres coses... i la ventafocs és senzilla com altres princeses en aquest món, treballa, estudia, fa política, ajuda al sector social amb risc a l'exclosió social, etc, en fi, com una princesa de tota la vida! Un dia varen trucar a la ventafocs al mòbil, per dir-li que havia de treballar durant tota una nit darrere la barra d'un bar mentre sonàven Els Pets (un grup de música), i ella encantada hi va anar, però.... allà hi havia el príncep disposat a ajudar i a parlar, fins que es va creuar amb la princesa que aquell dia anava com una drapaire, però ell davant aquesta imatge és va quedar immòbil durant uns segons, ell i ella van haver de treballar durant molta estona... fins que sense adonar-se'n se'ls va acabar la nit, i un cop varen ser les 6 de la matinada sortint ...

Mago de Oz - La danza de fuego <p><p><p><br>.</p></p></p> "Cuando veas una estrella fugaz guárdala en tu corazón, es el alma de alguien que consiguió dar a los suyos su amor.  Cuando oigas a un niño preguntar, por qué el sol viene y se va dile: porque en esta vida no hay luz sin oscuridad. Si eres capaz de devolver con una sonrisa una traición. Si eres capaz de dar tu mano a quien con la suya te señaló. No eches raíces en un sitio, muévete pues no eres un árbol, para eso tienes dos pies el hombre más sabio...

Malgrat totes les dificultats que tenim dia a dia per tirar endavant, cal somriure i cal parar enmig del camí, per adonar-nos de tot el què hem recorregut sense pensar en tot el què ens falta per recòrrer. Malgrat totes aquelles persones que es dediquen a no viure ni a deixar viure perquè els altres són feliços, cal despeciar els seus gestos de menyspreu i mirar cap a un altre cantó esperant que en algun moment del camí ens poguem trobar amb millor i més gent. Malgrat tots els obstacles, sots i entrebancs qe ens trobem a la vida, cal buscar-li la seva part positiva i deixar-nos de melanconies, penes i tristeses quan sense ells no seriem res. Tenia un professor que un cop em va dir, "a la vida no cal viure d'il·lusions però si amb il·lusions, t'has de marcar un objectiu per caminar en direcció a ell"... desprès de donar-hi voltes, ara ja sóc a l'objectiu que buscava, i és ara quan puc afirmar que sóc feliç . Estic acabant els 7 anys d'estudis que porto a sob...

Reconeixem que no estem passant per una situació d’estabilitat política. Per solucionar un problema, primer cal reconeixe’l, molt bé, i què? Estem veient persones “indignades” que surten al carrer reclamant diverses coses, entre d’elles la llei electoral, els polítics corruptes, i tot un reguitzell de qüestions que en depèn de cada persona, però en general la gent està indignada. Molt bé! És lògic que en la societat de la informació i de la “intel•ligència” la gent sigui plenament conscient del què hi ha, el que no i del què deixa d’haver-hi, i evidentment exerceixi el seu dret a la lliure expressió, però d’aquí a oblidar el passat més immediat i no aprendre la història actuant antidemocràticament n’hi ha un bon tall.

At versaris - No apte Si t'equivoques et diuen pobre noi, surts del camí correcte i et diuen paranoic. És absurd, la gent es compara, has retingut cada cara com una polaroid. Saps molt bé que són la plaga els que baixen del vaixell si naufraga. Seguim la saga dels qui disparaven els de verd per deixar-los de vermell. Pel cantó salvatge de la vaga, del que no cau la moneda. Una altra gerra d'aigua freda, plou sobre mullat. La decisió incorrecte, per defecte, apunta els meus consells i crema la llibreta. Dieu que no podem, doncs fem-ho! Si la vida són dos dies, pregunta-li a un "buseru". Et tallen les ales o et desplomen. L'encert és el diploma, estalvia't prolegòmens. Ho preguntes? Tinc indicis, no sé com els aguantes, el sol està tapat per edificis de milers de plantes. Els terrats planten antenes. Pillem càncer de cervell mentre ens expliquem les penes. Aquí els carrers fan trenes, son les venes del consum. El barri és color a merda si mires a contrallum. ...

Tornada urgent! Jo tenia un gran amic savi (ara ja no hi és) que un dia em va dir; "no serveix de res desafiar el corrent del riu, si et consideres anti-sistema i no estàs d'acord amb les bases del mateix, el què has de fer és camuflar-te entre el ramat d' ovelles i convèncer a les del teu costat. Pensa que comportant-te com una ovella negre, ningú et tindrà en consideració deixant de banda les actuacions políticament incorrectes". En aquell moment quan m'ho va dir, jo tenia 13 anys, era i em comportava com una antisistema, anava en contra de totes les ordres i en general del sistema; tant capitalista, com funcionalista, com jerarquista, classista, en definitiva; anava en contra de tot i de tots.

" Chove en Santiago, meu doce amor camelia branca do ar brila entebrecida ao sol. Chove en Santiago na noite escura. Herbas de prata e sono cobren a valeira lúa. Olla a choiva pola rúa laio de pedra e cristal. Olla no vento esvaido soma e cinza do teu mar. Soma e cinza do teu mar Santiago, lonxe do sol; agoa da mañan anterga trema nomeu corazón." Tot just em trobo en una terra a uns 900 quilòmetres en línea recta i uns 1.200 de carretera de casa meva, més concretament a la ciutat de Santiago de Compostela.  La intenció d’espetegar en aquest món era molt clara; DESconnectar del món que m’envolta, viure, gaudir i poder veure el bosc més enllà de l’arbre que tinc davant. En vistes que aquí no hi ha cobertura, ni tampoc Internet, tampoc tenia la intenció de connectar-me a través de cap via, però no me’n he pogut estar de poder comentar i explicar aquesta experiència de tota aquesta setmana. És molt difícil d'expresar el què sento ja que tinc tot un rebombori de sentiment...

Ja tenim disponible la versió per mòbils de la pàgina ( totdepen.blogspot.com ) a través de la imatge Qr