Segons

Encara que siguin només segons

és aquest moment el que vull viure.

Encara que sigui només un sospir,

això és millor del que vaig poder demanar.

Tot i que són només fragments del rellotge,

i ets tu amb qui vull estar.

Encara que només siguin instants,

és a tu a qui no deixo d'estimar.

Encara que siguin minuts,

és així com et desitjo cada cop més.

Encara que és un pestanyejar d'ulls,

són els teus petons els que no vull abandonar.

Encara que és la fugacitat la que ens mira,

són les teves carícies les que em dominen.

Encara que no sé què passarà,

el present és el que viu,

és tenir-te al meu costat per què sospiro,

es deixar al cor parlar per si sol ...

És banyar-nos de la màgia dels dos,

navegar per aigües desconegudes

i reconèixer que només tu em fas sentir així,

és deixar que els llavis revelin un "t'estimo",

amb l'ànima lliurada al 100 per cent,

a punt de desbordar la taquicàrdia,

a punt de despullar amb la mirada,

descobrint qualsevol pensament,

quedant sols en el temps,

no importaria el augmenten els sentiments,

sense importar quant ens divideixi aquest moment.