Problemes?

Curíosament l’altre dia discutíem uns quants a l’hora del cafè sobre la importància relativa o no, d’uns problemes o uns altres i com afrontar-los per tal de sortir-ne’n més afavorit. Evidentment no hi ha cap formula màgica, per poder evitar o bé escapar-ne d’ells, però com diuen els budistes “si no tens desig tampoc tindràs patiment per no tenir quelcom del mateix”... i pensant, em va venir a la memòria un acudit que vaig llegir en un llibre de’n Jorge Bucay que deia el següent;

“Un home que pateix encopresis (es caga a sobre), se’n va a veure al seu metge que, després d’examinar-lo i investigar, no troba cap motiu físic que explica el seu problema, i llavors li recomana que consulti a un terapeuta.

El primer final; en el que el terapeuta consultat és un psicoanalista ortodox: cinc anys desprès, l’home es troba amb un amic, i li diu – Hola com et va amb la teva teràpia? -, l’home li contesta – Fantàstic! -, - Ja no et cagues a sobre? – i l’home li respon: - Mira, cagar, em segueixo cagant, però ara ja sé perquè ho faig! -.

 El segon final; en el que el terapeuta consultat és un conductista: cinc dies desprès, l’home es troba amb un amic, i li diu – Hola com et va amb la teva teràpia? -, l’home li contesta – Genial! -, - Ja no et cagues a sobre? – i l’home li respon: - Mira, cagar, em segueixo cagant, però ara faig servir calçotets de goma! -.

El tercer final; en el que el terapeuta consultat és un gestàlsic: cinc mesos desprès, l’home es troba amb un amic, i li diu – Hola com et va amb la teva teràpia? -, l’home li contesta – Meravellós! -, - Ja no et cagues a sobre? – i l’home li respon: - Mira, cagar, em segueixo cagant, però ara no m’importa!-“

Bé ara un cop llegit aquest acudit un pèl dolent, la pregunta és; què collons té a veure aquesta resposta amb el qüestionament inicial? Doncs, al marge del tipus de teràpies utilitzades per uns o altres terapeutes, podem treure’n suc del terapeuta gestàlsic, i aprendre a no importar-nos els problemes, aprendre a prendre’ns les coses de manera relliscada...

Tot està a la nostra ment, i en dependrà de la nostra voluntat d’afrontar la vida i el què comporta viure i conviure... només dir una cosa; fa més qui vol, que qui pot!

I de la conclusió final de la xerrada, només ho saben els qui eren presents, és a dir, cadascú és pren les coses de diferent manera! Ves a saber quin gran final varem arribar a tenir, així anem ben arreglats amics!