Por de parlar, de dir alguna cosa que no et pugui agradar de deixar anar una altre mentida. A la teva mida. Por de quedar, deixar les paraules a qualsevol calaix per no deprimir-te al fer-te badallar, saber que rumies
amb aquella mirada que no se que m'amaga.
Por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat, sense recordar que ens fa viure plegats com si fòssim extranys sentint la rutina
arrosegant-nos per dintre. Et veig.... el sol s'amaga entre els teus, cabells em sents... aixeques la mirada i en aquell precis instant tot es tant plàcid i tan clar que em venen ganes de cridar res no m`espanta!
Por de tot, sentir aquest pànic tan sutil i tan boig, de no ser capaç de somriure quan dius que m`estimes.
amb aquella mirada que no se que m'amaga.
Por de dormir i que en despertar-me tot hagi canviat, sense recordar que ens fa viure plegats com si fòssim extranys sentint la rutina
arrosegant-nos per dintre. Et veig.... el sol s'amaga entre els teus, cabells em sents... aixeques la mirada i en aquell precis instant tot es tant plàcid i tan clar que em venen ganes de cridar res no m`espanta!
Por de tot, sentir aquest pànic tan sutil i tan boig, de no ser capaç de somriure quan dius que m`estimes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada