Moltes vegades intentem descriure un moment, una situació d’una manera tàcita el que estem vivint, el què ens està passant... però no trobem la forma de poder verbalitzar la sensació que provoca tal emoció, com si no existissin suficients mots i paraules per poder-ho fer que tant sols queda la resignació de fer-ho mitjançant la imatge que descriu implícitament el que passa...
Bé doncs, avui com no tinc gaire ganes de pensar ni d’escriure... enganxaré el fragment de la cançó Akelarre de Signum.
“Obro les portes del mal, no sé ni perquè ho faig, estigmes de cansat, falses promeses jurant, augmenten els neguits i tots els meus perquès, uns ulls vermells dins d'un cercle sonen els pecats els vicis més humans!
Akelarre; Obre les portes, busca el camí, troba el diable, porta’l aquí! Luxúria, gula, supèrbia, enveja!
I el diable assegut a la seva cadira i toca la flauta.“
Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara, cridem qui som i que tothom ho escolti, i en cavat que cadascú es basteixi com bonament li plagui i via fora. Que tot està per fer, i tot és possible!
Signum - Akelarre
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada