Moltes gràcies...

Gràcies...

" En un món ple de cabòries, on mana la ressignació, els somnis no escapen de no ser més que una il·lusió, que tot allò que fem, que tot allò que som, és la vida que et dóna raons! I digueu, i digueu el que vulgueu, que la vida són dos dies i a mi no me’ls traureu que potser jo semblo estrany, que potser sóc un malalt però m’he acostumat a viure com si hagués de morir demà. Ma mare ja m’ho deia; que no em precipités però a mi la pluja m’agrada em refresca el cervell. Que el riure és cirera i la pena poca feina que de cadires n’hi ha per dar i per vendre. I digueu, i digueu el que vulgueu, que la vida són dos dies i a mi no me’ls traureu que potser jo semblo estrany, que potser sóc un malalt però m’he acostumat a viure com si hagués de morir demà."

" I la lluna somriu mentre mira les grans tonteries que fan útil mirar. I la lluna puja la marea perquè ofegin els homes les seves penes al mar."

" M'agrada que hi hagi persones que et vinguin a dir que no et volen dir res, perque diuen més del que volen i no et fan sentir violent. Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d’estar quan fer no sigui fer."

" No tenim llibertat per escollir ser enganyat, vas venir tu de lluny el cap se’m va omplir de fum, je ne t’aime pas, c'est l’ilusion d’être comme toi. De cabell molt vermell, vas venir estaves amb ell, si vols que et digui la veritat No t’estimo t’he enganyat!!! Je ne t’aime pas, C’est l’ilusion d’être comme toi!!!"

" I en una altra vida vaig ser estudiant tirant tirant, i anar tirant! Patada al cul, roba a la porta, m'hauré d'espavilar! Vaig voler salvar 100 vides amb el casc de bomber, però tot just en duia 4 i el foc se m'endugué. Serà que no he nascut per ser un heroi.. serà el destí, serà la sort, ja no tinc solució! Perquè sóc el gat, el gat rumberu! Ni poeta ni estudiant, ni pagès ni advocat! Perquè sóc el gat, el gat rumberu! Ni bomber ni conseller de la Generalitat!"

" Cau la nit sobre la ciutat, estrelles i lluna m'atraparàn. No necessito res irreal que aquesta vida és per gaudir. No m'agrada el compte enrere, endavant hem de mirar. Deixa de bramar que tot conte té un final. Al carrer, és a on som, del carrer no te'n pots anar, el carrer és el que quedar quan... s'ha acabat tot! Dependència d'un estil i d'un bon ambient, envoltar-se amb gent corrent, saber que el més important són les persones; unes vegades les donen i altres les prenen. Vaig amb gent que dorm, gent que no desperta, gent amb una vena als ulls, i també hi ha gent que va els ulls vermelles. Sóc un viu entre morts..."