Passa al contingut principal

Tan solo tú


Tú me das las cosas que yo quiero cuando menos me lo espero
Tú me das el aire que respiro
Tú serás lo que tanto buscaba y yo creía que no existía
Tu vendrás robándome la vida pa’ fundirla con la tuya

Y que será de mi cuando en tus brazos yo descubra
Que tú serás el cielo que jamás podre tocar
Es imposible ya lo sé, abrázame


Tú me das un golpe de energía cuando estoy sin batería
Tú me das la vida en un instante
Tu serás la historia más bonita la que nunca se te olvida
Tú vendrás entregando tu vida para hacerte con la mía

Y que será de mi cuando en tus besos yo entendía
Que tú serás el cielo que jamás podre tocar
Es imposible ya lo sé
Que tan solo tú me das
La vida que yo siempre quise para mí
Pero es imposible ya lo sé, perdóname

Por pensar solo en mí
Por no darte más de lo que te doy
Por amarte simplemente
Lo que no puedo hacer
Si tú quieres, si puedes, olvídame tú

Tú serás el cielo que jamás podre tocar
Es imposible ya lo se
Que tan solo tú me das
La vida que yo siempre quise para mí
Pero es imposible ya lo se
Que tan solo tú serás

Pero es imposible ya lo sé, perdóname
Uuuuh Ooohh, Perdoname

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La receta de la amistad

La receta de la amistad Ingredientes: Un paquete grande de CARIÑO . Tres tazas de ALEGRÍA . Mucha COMPRENSIÓN . Taza y media de COMPAÑERISMO . RESPETO a montones. Dos tazas de GENEROSIDAD . Una pizca de PICARDIA . Diez onzas de FIDELIDAD . Una libra de CONFIANZA . _ Para preparar: Mezcla a fuego lento: CARIÑO , ALEGRÍA y COMPAÑERISMO . Échale el RESPETO y mezcla bien. Dale color con PICARDIA y condiméntalo con FIDELIDAD Y CONFIANZA . Agrega bastante GENEROSIDAD Y COMPRENSIÓN . Bate todo con mucho AMOR y por favor no dejes que se enfríe jamás.

Et trobo a faltar...

Jo no sé el què sento, ni com, ni perquè... el que i és cert, es que et trobo a faltar... Un sol segon al teu costat, és per a mi, tota una vida! I et vull al meu costat milions de milers de centenars de vides... com dos en un etèrnament enrredats!  

Cant d'amor

Cant d'amor - Jacint Verdaguer Dormiu en la meva arpa, himnes de guerra; brolleu, himnes d’amor. Com cantaria els núvols de la terra, si tinc un cel al cor? Jesús hi pren posada cada dia, li parla cada nit, i no hi batrà ses ales d’alegria l’ocell d’amor ferit? Sos braços amorosos me sostenen, dintre sos ulls me veig, i místiques paraules van i vénen en celestial festeig. Barregen nostres cors sa dolça flaire, com flors d’arbre gentil bressades a petons pel mateix aire, l’aire de maig i abril. Ja l’he trobat, Aquell que tant volia, ja el tinc lligat i pres; Ell ab mi s’estarà de nit i dia, jo ab Ell per sempre més. Se’m fonen a sos braços les entranyes, com neu al raig del sol quan, caient son vel d’or a les muntanyes, aixeca al cel lo vol. Jesús, Jesús, oh sol de ma alegria, si el món vos conegués, com gira-sol amant vos voltaria, de vostres ulls suspés. Jesús, Jesús, oh bàlsam de mes penes, mirall del meu encís, sien sempre eixos braços mes cadenes, eix cor mon paradís. ...