On hi ha la feina?

Font: Diari Ara
Enllaç: http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/hi-ha-feina_0_640736013.html

La crisi no afecta igual tots els sectors i hi ha perfils laborals amb una ocupabilitat més fàcil que d'altres. Alguns, com el d'informàtic, segueixen estant de moda, però ara es busquen també comercials o financers. 

El drama de l'atur afecta una cinquena part dels catalans en actiu i el nombre de desocupats de llarga durada és cada cop més gran. La destrucció de llocs de treball, però, no és homogènia i alguns sectors professionals s'han salvat de la crema o s'han vist menys afectats, segons els estudis dels serveis d'ocupació públics i privats. I, de fet, en alguns casos les demandes de mà d'obra han variat respecte a les previstes abans de la crisi, que ha modificat les necessitats de les empreses.

Els programadors i els enginyers de telecomunicacions sobreviuen

Un dels sectors que manté més bé les expectatives de creixement és el de les noves tecnologies. Segons un estudi de l'empresa de treball temporal (ETT) Adecco, les inversions en telecomunicacions durant el 2012 i el 2013 rondaran els 25.000 milions d'euros i serviran per crear 40.000 llocs de treball directes arreu de l'Estat. Els programadors de web i de software també són empleats cobejats. De fet, segons un estudi de l'Oficina d'Estadístiques Laborals dels EUA recollit per l'ETT Randstad, sis dels deu oficis més ben pagats de la pròxima dècada seran de l'àmbit de la tecnologia de la informació. Enginyeries com la de producció també aguanten bé el temporal.

Nous perfils adaptats a les xarxes socials per ampliar el ventall

L'evolució de les noves tecnologies ha modificat igualment les pràctiques d'altres sectors com el comercial. Internet i en concret les xarxes socials són espais molt desitjats per aplicar-hi estratègies de màrqueting que permetin incrementar vendes i per això és molt demanat el community manager que domini aquestes noves eines. I aquests professionals fan falta especialment en el sector del turisme, que ha fet canvis accentuats en la seva estratègia i ara aposta decididament per la publicitat i la reserva online . El director de màrqueting també guanya importància per coordinar el procés i aportar valor afegit al producte.

Reforçament del control de despeses per equilibrar comptes

La conjuntura econòmica ha obligat les empreses a aplicar mesures d'austeritat, motiu pel qual la divisió de finances ha guanyat pes. El director de finances és un perfil molt buscat, però per sota seu també es demanen professionals responsables de compres i consultors econòmics que permetin reduir despeses i garantir la viabilitat de l'empresa.

Professions de llarg recorregut en benestar i sanitat

Tot i les retallades que han afectat els professionals de la sanitat pública i han paralitzat l'aplicació de la llei de dependència, "totes les professions de l'àmbit de la salut i el benestar tenen un llarg recorregut", segons Randstad. Cuidar la gent gran, la radiologia o la ciència de la salut són sectors en què hi ha possibilitats de trobar feina, per exemple. Igualment, se seguiran sol·licitant també tècnics en electrònica o mecànica i fins ara les energies renovables han seguit creant ocupació, tot i que amb la recent eliminació de les primes la situació pot canviar.

Les ocupacions de temporada, amb més competència

El funcionament correcte del turisme provoca que les feines de temporada segueixin sent demanades, però amb més competència entre els aturats de llarg recorregut. Això passa en els oficis temporals de poca formació, com els de recepcionista, peó, hostessa, teleoperador i cambrer.

Carreres amb més sortides

Fer una carrera universitària encara és avui, tot i la crisi, una de les vies més segures per trobar feina. L'índex d'atur dels graduats i llicenciats universitaris és encara molt inferior a la mitjana: és del 7,6%, segons l'estudi Universitat i treball a Catalunya 2011 , elaborat per l'Agència de Qualitat Universitària. Amb tot, el mateix informe -que analitza la situació laboral de la població que va sortir de la universitat fa tres anys- detecta una davallada respecte a les tradicionals taxes d'ocupació altíssimes dels universitaris. És significatiu el cas d'arquitectura, que a l'informe 2004 tenia un índex d'inserció del 100% i el 2011 havia baixat al 84,21%. Però els percentatges més alts d'atur els tenen encara les carreres d'humanitats, amb taxes de fins al 20% en la d'història, per exemple. En l'altre extrem, les carreres amb més sortida laboral són les de ciències de la salut, amb un atur del 5,1%.

Medicina: La carrera més demandada tradicionalment pels estudiants de selectivitat -també a la prova del 2011- és, a més, la que té un índex d'inserció laboral més elevat, tot i que no s'ha escapat de la crisi. Del 99% d'inserció que tenia el 2004 ha passat al 96,75%, però es manté com la titulació amb més sortida. De fet, en alguns centres concrets com la Universitat Autònoma de Barcelona, el 99% dels alumnes que es graduen troben feina.

Odontologia: Ser dentista és també una bona opció si es vol tenir feina assegurada. De fet, té un índex d'inserció del 98,31%, superior al de medicina, però cal tenir en compte que només s'imparteix en dues universitats i que el nombre d'alumnes és més reduït.

Enginyeries: Les carreres tècniques són una altra branca amb molt bona sortida laboral. L'especificitat de les professions, moltes en sectors de molt futur, fa que arribin a un índex d'ocupació dels seus llicenciats del 96% en enginyeria de telecomunicacions i del 95% en enginyeria electrònica.

Mestre de primària: Dins de la branca de ciències socials, la diplomatura per a mestre d'educació primària encara té una sortida laboral del 94,9% dels seus alumnes. El 2004 era del 97,5%.

Infermeria: Tot i que també ha baixat, encara el 93,94% de les persones que es graduen en infermeria aconsegueixen una feina. Sobta, d'altra banda, la davallada d'ocupabilitat a la carrera de farmàcia, que el 2004 tenia un 96% d'inserció i que a l'estudi del 2011 havia baixat al 86,6%.

Biotecnologia: Els graus i llicenciatures de l'àrea de les ciències experimentals tenen un atur més elevat, tot i que no arriba als índexs de les carreres d'humanitats. Amb tot, alguns títols com biotecnologia, que només s'imparteix a la UAB, insereix el 93,7% d'alumnes.

Matemàtiques: Probablement pels pocs alumnes que l'escullen, l'índex d'inserció dels que estudien matemàtiques és del 93%, més que el 91% del 2004.

Direcció d'empreses: Administració i direcció d'empreses encara avui aconsegueix col·locar el 91,5% dels alumnes, tot i que el 2004 l'índex era del 95,4%.