El conte de la crisis financera aplicat a Heidi

Heidi és la propietaria d'un bar a la ciutat de Berlín. Com és natural, vol augmentar les vendes, i decideix permetre que els seus clients, (la majoria dels quals són alcohòlics a l'atur); que beguin avui i paguin un altre dia. Ella va apuntant en una llibreta tot el què consumeixen cada un d'ells, aquesta és una manera com una altra qualsevol de concedir-los préstecs.

Gràcies al boca orella, el bar de Heidi comença a rebre nous clients, i al cap de poc temps té un gran llistat de clients "deutors". Com els seus clients no han de pagar a l'instant, Heidi decideix augmentar els beneficis pujant el preu de la cervesa i del vi, que són les begudes que els seus clients consumeixen en major quantitat. El marge de beneficis augmenta vertiginosament.

Un treballador del banc més proper al bar, i que treballa de director a la secció de servei al client, se'n adona de que els deutes dels clients del bar són actius d'alt valor, i decideix augmentar la quantitat del préstec a Heidi. El treballador del banc no veu cap raó per preocupar-se, ja que el préstec bancari té com base per la seva devolució de deutes dels clients del bar. En les oficines del banc els directius converteixen aquests actius bancaris en "beguda-bons", "alcohobons" i "vomita-bons" bancaris. Aquests bons passen a comercialitzar-se i canviar de mans en el mercat financer internacional. Ningú comprèn en realitat què signifiquen els noms tant estranys d'aquests bons, tampoc entenen quina garantia tenen el mateixos, ni tant sols si tenen alguna garantia o no. Però com els preus segueixen a l'alça constantment, el valor dels bons puja també constantment.

Però, encara que els preus segueixin pujant, un dia un assessor de riscos financer que treballa en el mateix banc (assessor al que per cert, l'acomiaden a causa del seu pessimisme), decideix que ha arribat el moment de demanar el pagament dels deutes dels clients del bar de Heidi. Però, evidentment, ells no poden pagar els deutes. 

Heidi, no poc tornar els seus préstecs bancaris i entra en bancarrota. Els "beguda-bons" i "alcohobons" pateixen una caiguda d'un 95% del seu valor, i els "vomita-bons" bancaris van lleugerament millor, ja que només cauen un 80%.

Els proveïdors del bar de Heidi, que en el seu moment li van donar llargs terminis pels pagaments i que també varen adquirir bons quan el seu preu va començar a pujar, es troben en una situació inèdita. El proveïdor de vins entra en suspensió de pagaments i el proveïdor de cervesa ha de vendre el negoci a una altra companyia de la competència. 

El govern intervé per salvar al banc, després de converses entre el President del Govern i els líders d'altres partits polítics. Per poder finançar el rescat del banc, el govern introdueix un nou impost molt elevat que pagaran els que s'abstenen.