LA MARATÓ DE TV3 905 11 50 50
REGENERACIÓ I TRASPLANTAMENT D'ÒRGANS I TEIXITS
Han passat més de 40 anys des que es va fer el primer trasplantament, i des de llavors els avenços clínics i quirúrgics han sigut espectaculars. Catalunya és un referent en el món del trasplantament. Malgrat el progressos, encara queda un llarg camí per recórrer.
El trasplantament d'òrgans i teixits consisteix en la substitució d'un òrgan o teixit en mal estat per un de sa, procedent normalment d'un donant cadàver. Per als pacients que esperen un òrgan, el trasplantament és l'única possibilitat de continuar amb vida o de millorar-ne substancialment la qualitat. Es calcula que una persona trasplantada guanya 10 anys de vida, per terme mitjà; tot i que l'esperança de vida depèn molt de l'òrgan trasplantat i de l'estat de cada pacient.
També es poden trasplantar cèl·lules que és el que es fa en el trasplantament de medul·la òssia, que consisteix en la substitució de cèl·lules mare de la sang del malalt per les cèl·lules mare del moll de l'os o de la sang perifèrica d'un donant sa.
Cada cop es fan més trasplantaments, però, també, cada any augmenta la llista d'espera perquè hi ha més malalts que necessiten un òrgan sa. La tendència en els últims anys és acceptar com a receptors i donants persones més grans. L'augment de les llistes també ha propiciat que s'ampliïn els criteris d'acceptació dels òrgans. Els pacients infantils també formen part de les llistes d'espera. Els casos pediàtrics cada vegada tenen més importància i es poden arribar a trasplantar òrgans o teixits a nadons a partir de 3 quilos de pes.
En algun moment de la nostra vida, tots podem necessitar un òrgan per continuar vivint. Avui dia a Catalunya hi ha unes 1.300 persones que esperen un òrgan. No tots els pacients en llista d'espera el podran rebre; per això, un 10% dels malalts moriran abans de rebre'l.
Treballant en els tractaments
Trasplantament d'òrgans
Els òrgans que es trasplanten avui dia són els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons i el pàncrees.
Tothom pot ser donant, no hi ha límit d’edat. Una condició indispensable per ser donant és morir en un hospital en condicions controlades que puguin garantir el bon funcionament dels òrgans un cop trasplantats.
A més dels donants cadàver, també hi ha la donació en viu, que consisteix a donar un òrgan (ronyó) o una part d’un òrgan (fetge) amb la condició de no posar en perill la salut del donant. Es tracta d’una tècnica que cada vegada té més pes i que disminueix les llistes d’espera. A Catalunya, un de cada quatre trasplantaments de ronyó són de donant viu.
La donació sempre ha de ser un fet voluntari, gratuït, anònim i altruista.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada