És el teu Nadal

És el teu Nadal - Van de kul i d'Estanquis

 

T’agradava sortir a fora, veure els arbres de colors,
la innocència era una espurna, un nen amb un fanal groc,
què ha passat amb la tendresa, l’harmonia i la il•lusió?
Són viatges d’infantesa, o potser encara no han mort?

Crida fort, i deixa’t portar que és el teu Nadal!
Ara ja no hi ha esperança, ni un estel a l’Orient,
ara ja no veus miratges, només llum i molta gent,
potser falta que un sol dia surti l’ànima d’un nen,
que somiava i que volia que el Nadal fos tot el hivern.

És com la neu que queia a la nit,
el somni feliç que duies a dins,
encara hi són i segueixen brillant,
t’ho diu el somni antic d’aquell infant.


Tanca els ulls, escolta el teu cor i oblida la por!

Crida fort, i deixa’t portar que és el teu Nadal!